Rumba ebrenca amb aires literaris

Lo Gitano Blanc és un personatge que apareix en algunes novel·les de l'escriptor ebrenc Andreu Carranza (Ascó, 1957). Ho fa a Anjub, confessions d'un bandoler (Premi Sant Joan, 2000), i també al Llibre de les set xibeques, en què aquest personatge és l'encarregat de comprar els terrenys on han d'instal·lar la central nuclear d'Ascó. “No és només un personatge de ficció; lo gitano blanc forma part de l'imaginari popular d'aquest territori: és aquella persona espavilada, trafegosa, una mica castissa, que ven i compra coses i que avui és ric i demà no té ni un duro”, explica l'escriptor. Ara, Carranza el treu de la ficció per incorporar-lo en el seu projecte, en aquest cas musical: Lo Gitano Blanc dóna nom al grup que ha creat juntament amb els músics Andreu Peral (veu), Marcel i Genís Bagés (guitarra i bateria, respectivament), Xavier Blanch (percussions), Pep Colls (baix) i Àlvar Montfort (trompeta). És una banda de rumba. Més ben dit: de “rumba ebrenca”. Les seves cançons –la majoria amb lletra i música del mateix Carranza– tenen com a base principal el so de la rumba, amb matisos de blues i de bossa nova; i les lletres tenen com a fons la temàtica ebrenca i la crítica social. En aquests moments ja estan enregistrant seu primer CD, La rumba ebrenca, que està previst que surti al mercat a principi d'any.

Però no es tracta només de fer música. Els membres de Lo Gitano Blanc volen “explicar històries amb contingut”, segons Carranza. I per això han dissenyat l'espectacle musical Parada de melons, en què el paper de Lo Gitano Blanc, que interpreta el mateix escriptor, “és el d'un venedor de melons a la carretera que es va trobant amb diversos autors de les Terres de l'Ebre, com ara Jesús Moncada, Sebastià Juan Arbó i Gerard Vergés”. Entremig de la interpretació de les cançons, Carranza va llegint fragments d'obres d'aquests autors. “És un espectacle molt de l'Ebre”, assegura.

Parada de melons també és el títol d'una de les cançons, en la qual es fa “una crítica a la situació de crisi financera actual” (“Esta crisi financiera/ Que mos roba la cartera/ I jo estic a la carretera/ En la parada de melons/ Que són les meues inversions”, diu la lletra). “Lo Gitano Blanc és un personatge que surt de la ficció i que s'acara a la realitat des de la rumba i des de la crítica i la ironia”, explica el seu creador. Aquesta crítica impregna altres temes, com ara Me n'aniré del poble, sobre l'abandonament del món rural; i 300 galetes, que explica “com el Gitano Blanc se'n va a comprar la independència de Catalunya”. A més dels temes propis, el grup versiona cançons populars, com ara la caramella Ous, pollastres.

L'escriptor Andreu Carranza diu que la seva incursió en el món musical ve de lluny, i que aquest nou grup el va començar a gestar, juntament amb el cantant Andreu Peral, després de l'èxit de La rumba del Remei, una cançó que va dedicar fa uns anys a l'ermita del Remei de Flix. No volen buscar similituds amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, el gran grup de referència de l'Ebre. “És cert que en tots dos grups hi intervé un personatge de l'imaginari popular, però la música és radicament diferent”, afirma Carranza.

La banda presentarà el seu espectacle avui mateix a Tortosa (a les 20 h, al Casal Tortosí), en el marc del festival Ebresons, que organitza per cinquè any Túbal-Cultura i Espectacles i que té l'objectiu de difondre les noves produccions musicals d'artistes ebrencs. Aquest serà un dels sis concerts de l'Ebresons que tindrà lloc fins diumenge a diversos escenaris de Tortosa i Roquetes. Entre les propostes d'enguany també destaquen les actuacions dels grups Los Maleantes i Natural Band, que presentarà el seu primer disc; i la del Jove Cor Flumine, que es retrobarà amb el públic ebrenc després del seu pas televisiu pel programa Oh Happy Day. Aquests concerts tindran com a seu el Casal Tortosí, mentre que el Karibú Club serà l'escenari de dos concerts més: La Reina del Black Jack, amb temes propis i versions actualitzades de clàssics del rock, i el grup Radio Galena, amb un tribut a Joaquín Sabina, liderat pels músics ebrencs Paco Prieto, Kike Pellicer i Enric Panisello. El festival se sosté sobre tres apostes ben definides, segons els organitzadors:. “Els artistes de les Terres de l'Ebre o vinculats al territori per la seva obra, les noves produccions discogràfiques i els nous valors de la música ebrenca.”,