estrena
BERNAT SALVÀ
Un riu amb mil històries
Al llarg dels seus 657 quilòmetres, el riu Guadalquivir travessa tres espais naturals espectaculars.“Neix a la serra de Cazorla, un dels boscos d'alta muntanya més importants d'Europa –destaca el cineasta Joaquín Gutiérrez Acha–; travessa la Sierra Morena, que és el bosc mediterrani més important del món, amb les darreres poblacions de linx ibèric, i arriba fins al parc de Doñana, conegut internacionalment, per on cada any passen milions d'ocells.” Cineasta i naturalista amb vint anys d'experiència, Gutiérrez Acha ha dirigit el documental Guadalquivir, el més ambiciós que s'ha rodat mai a l'Estat sobre natura, que avui arriba als cinemes. Segons explica el director en una entrevista a aquest diari, ha costat molt aixecar aquest projecte: “És tan difícil fer una pel·lícula tan sofisticada sobre natura que és la primera que es produeix a l'Estat. Espero que hi hagi un abans i un després del nostre projecte.”
La pel·lícula segueix el curs del riu Guadalquivir, però també té com a recurs narratiu el viatge d'una guineu des de la serra de Cazorla fins al parc de Doñana. “No ens hem basat en cap pel·lícula feta abans –diu el cineasta–, però hi ha uns patrons establerts, s'han fet pel·lícules sobre animals que viatgen, com Nómadas del viento o El viaje del emperador, és una manera de moure's i veure diferents espècies i hàbitats, un recurs narratiu que funciona sempre.” Ells van optar per la guineu, “un dels pocs animals que poden fer coses així”. I hi afegeix: “És un supervivent, s'adapta, és capaç de viatjar, menja carronya, caça, fa abstinència... És el triomf de l'economia natural. A més, no té un territori, va vagarejant d'un lloc a l'altre. Era el vehicle ideal per arribar on volíem arribar i no hi arriba el riu.”
Com s'explica al principi del documental, narrat per Estrella Morente, la de la guineu és una de les mil històries d'animals que es poden conèixer al voltant del Guadalquivir. Cérvols, linxs ibèrics, àguiles imperials, porcs senglars, granotes, mussols, flamencs, voltors, tortugues, serps, esquirols, aranyes... van desfilant pel documental, que mostra la seva lluita per la supervivència. “Aquí ens arriben pel·lícules sobre lleons africans, óssos polars... –diu Joaquín Gutiérrez Achä–. Nosaltres volem reivindicar la nostra fauna, és impressionant, fa vint anys que la filmo i la mostro a tot el món. Cal divulgar-la perquè, com diu la màxima, no es pot conservar el que no es coneix.”
Rodatge amb alta tecnologia
Per aconseguir el seu objectiu, un equip de cinc persones va rodar durant dos anys i mig, gairebé sense interrupció, utilitzant la tecnologia més avançada: càmeres ultraràpides que capten 1.500 o 2.000 imatges per segon, un estabilitzador de càmeres cineflex acoblat a l'helicòpter i l'optocòpter per filmar la natura des de l'aire, una càmera time-lapse, que condensa en poc temps coses que succeeixen durant dies (com floreix una orquídia, per exemple)... El pitjor va venir després: “Convertir dos anys i mig de feina en 90 minuts de documental és molt dolorós. Hi ha moltíssimes imatges que no s'han pogut posar. En el nostre cas, partíem d'un guió, seguint el viatge de la guineu, i no podíem fer enrere en el temps, perquè trencaria la narració. Si l'àguila imperial té els pollets petits, no pots mostrar imatges de quan ja són grans.”
Pel públic d'una certa edat, les imatges de molts animals que hi apareixen (linxs, àguiles, cérvols...) remeten a la popular sèrie dels anys setanta El hombre y la tierra. “Va ser clau per a la protecció de la natura a l'Estat–reconeix Joaquín Gutiérrez Acha–. Tots els que ens dediquem a divulgar-la portem el germen de Félix Rodríguez de la Fuente. A mi em va captivar i em va deixar el cuquet de dedicar-me a això.”
