Territori

no. som. tan. lluny

david marín

Recordant el setge de Lleida

La Seu Vella va acollir diumenge passat una representació musical i teatral que, en aquell indret, encara estava més carregada de simbolisme: El setge de Lleida 1707, una iniciativa de la cobla Quartana, el grup teatral Teatre de Butxaca i el Consorci de la Seu Vella. L'obra, amb textos de Jordi Farrando, Felip Gallart i Jaume Jovells i música de Jordi Cebolla, recrea aquell episodi històric a partir de tres personatges: un soldat occità que va participar en l'atac i posterior saqueig i destrucció de les tropes borbòniques a la ciutat de Lleida, una dona que acollia a casa soldats portuguesos i holandesos a casa i que simbolitza la resistència de la població civil al setge, i un fabricant de ceres, símbol d'una incipient burgesia local que mai no va poder ser perquè la ciutat va ser brutalment escapçada i empobrida. El símbol d'aquella destrucció ha estat, precisament, la Seu Vella: la flamant catedral de la capital de Ponent que l'exèrcit borbònic va convertir en una caserna militar previ enderroc de les cases nobles d'aquella part de la ciutat, i així s'hi va estar, durant pràcticament tres segles, ocupada per soldats i convertida en magatzem, marcant entre la boira el perfil a l'horitzó d'una ciutat que podria haver estat però que mai no va ser possible.

L'origen del projecte és la troballa del document original de la Cantate sur la prise de Lérida, una peça barroca de Jean Baptiste Stuck, que va participar en el setge de la ciutat. A les cançons de la cantata se'ls hi ha afegit música popular de la Lleida que recreen el caràcter i la música de la Lleida del segle XVIII. Els monòlegs dels tres personatges, interpretats per Carles Crespo, Núria Miret i Jaume Jovells, aporten l'evolució narrativa de l'obra.

La de diumenge ha estat la segona representació a la Seu Vella, després de la que es va fer al novembre coincidint amb l'aniversari de la caiguda de la ciutat. Prèviament, se n'havia fet una preestrena al poble de Fondarella, al Pla d'Urgell, a partir de la qual es va polir alguns aspectes de l'obra. Ara la intenció dels seus creadors és que pugui viatjar i difondre un episodi històric no només per a Lleida sinó clau per al conjunt del país. Ara que tot Catalunya commemorarà durant el 2014 el Tricentenari de la caiguda de Barcelona, obres com el Setge de Lleida 1707 relliguen els fets i amplien la visió d'aquell episodi clau de la nostra història cap al conjunt del país.

Música
En la cantata hi participa un conjunt barroc (Maria Altadill com a soprano, Ingrid Kuntzmann al violoncel, Arnau Millà, flauta travessera, i Jordina Millà, clavicèmbal) i un de tradicional: Jordi Cebolla el flabiol i tamborino, Jordi Farrando la tarota i Rober Vidal el sac de gemecs.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.