Salinger i Melville, a la cuina dels Amics

“Als músics ens fa una mica de por ensenyar el que estem fent”, deien ahir els membres d'Els Amics de les Arts abans d'iniciar el seu primer assaig obert per a la premsa, amb un petit però suculent tast de cinc de les “quinze cançons i mitja” en les quals estan treballant per al seu nou disc, encara sense títol i ja segur que amb
menys de quinze cançons, que Discmedi publicarà l'abril vinent. L'escena té lloc als Estudis Ground de Cornellà del Terri, on els Amics estan fent diverses estades preparatòries del nou material, com ja ho van fer amb el disc anterior, Espècies per catalogar, amb la diferència que llavors van acabar gravant el disc en un altre estudi i aquesta vegada l'enregistraran també als Ground, a partir de finals de gener, perquè pugui editar-se a principis d'abril, un mes abans de l'inici de la gira. “El nostre productor, Ferran Conangla, ens va acabar de convèncer que aquests eren els estudis ideals, perquè aquí estem una mica aïllats, molt còmodes i amb un equip de primera, i tota aquesta energia positiva s'encomana al procés creatiu.”

Per tant, Joan Enric Barceló, Eduard Costa, Ferran Piqué i Dani Alegret, reforçats en aquest disc i en la gira posterior amb Ramon Aragall a la bateria i Pol Cruells al baix –per tant, sense els vents d'Espècies per catalogar–, encara no han iniciat les sessions de gravació del disc, però als Ground poden acabar de donar forma a les cançons amb la bateria i tot el volum sonor que no poden fer servir al seu local d'assaig barceloní sense tenir problemes de veïnatge. Perquè el grup sona ara especialment potent i compacte, molt segur dels seus recursos quan ja va cap al seu desè aniversari, que celebrarà el 2015.

Comencen l'assaig obert, precedit d'un escalfament en què sona alguna cita de Queen (Another one bites the dust). La primera cançó que toquen és A mercè d'un so, una composició inspirada per la sèrie d'ambientació medieval Juego de tronos, de la qual són molt fans tots els Amics. “Vam demanar assessorament a un historiador perquè el context històric de la cançó fos versemblant”, explica Joan Enric Barceló, lletrista de totes les cançons del disc, que sempre intenta sintetitzar en les lletres els temes que interessen o preocupen també a la resta de membres del grup, en una constant interacció creativa. La cançó parla sobre el setge a una ciutat i en la conversa posterior a l'assaig –quan tot just s'acaba de fer pública la data de la consulta– entra en escena el dubte raonable de si és una al·lusió al setge de Barcelona del 1714. Ells contesten que la referència no és explícita, però, com diu una amiga seva, Els Amics de les Arts no viuen al planeta piruleta, així que ells tampoc no neguen la influència del moment històric que estem vivint. I hi afegeixen que, per la temàtica que tracta, A mercè d'un so és també la cançó més insòlita i més desvinculada de la resta del disc.

Després d'una cançó encara sense títol, sona Els bons fotògrafs, una cançó amb tocs de guitarra slide que parla de “la llum perfecta que els bons fotògrafs es passen la vida buscant”. La quarta cançó és Museu d'història natural, un tema que, a més de fer pensar en Espècies per catalogar, els seus autors afirmen que és la que millor resumeix el sentit general del disc. El museu del títol és el que visita des de petit Holden Caufield, el protagonista d'El vigilant en el camp de sègol, de Salinger, que reflexiona que al museu tot és sempre igual (“Hi podies anar cent mil vegades i aquell esquimal encara acabava de pescar aquells dos peixos”) i l'únic que canvia en cada visita és ell.

Quan sembla que l'assaig ja ha acabat, el grup toca una cançó més: Preferiria no fer-ho, també amb un títol de connotacions literàries –la famosa rèplica de Bartleby, l'escrivent, de Melville–, però aplicat a una relació sentimental en crisi. Per contra, la música acaba sent molt ballable i enèrgica. I el títol del disc? “Tenim tres o quatre opcions i l'hem de triar abans de començar la gravació, perquè ha d'estar molt lligat al disseny.”
Tot està controlat.