no. som. tan. lluny
Joan Tort
Pressupost gèlid per a la cultura
Les dues principals institucions lleidatanes, la Paeria i la Diputació, ja tenen aprovats els seus pressupostos per al 2014. De fet, l'ens provincial i la seva fundació de l'Institut d'Estudis Ilerdencs els aproven aquest matí. En ambdós casos han agafat les carpetes de Cultura i les han posat al congelador.
El ple municipal va fer abans la feina i dilluns va tancar uns comptes, amb acords amb CiU, que d'entrada preveuen una despesa de 6,1 milions d'euros per a la cultura de la ciutat, una xifra que suposa el 5,1% del total del pressupost. Les xifres suposen entrar en aquest gèlid estadi, ja que els pressupostos vigents són una mica més alts, de 6,3 milions i amb un 5,2% respecte al total.
I el mateix passa a l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), l'entitat que gestiona la política cultural de la Diputació de Lleida. Aquest organisme ha previst una despesa de 5,9 milions d'euros, un pèl per sobre dels 5,8 d'enguany. De la despesa prevista pel Departament de Cultura de la Generalitat a Lleida, millor no parlar-ne.
La cultura forma part dels discursos habituals dels seus dirigents, ja sigui per la defensa de la llengua catalana, en la promoció del patrimoni, dels escriptors locals o en el suport a les desenes d'entitats que fan mans i mànigues per elaborar programes i activitats culturals. No obstant això, l'enorme deute de les institucions –del 70% dels seus ingressos–, l'alt cost de les llargues plantilles i l'augment imprescindible de les partides destinades a la lluita contra l'atur, la crisi i els serveis socials fan que la cultura, tot i ser als titulars dels discursos, a l'hora de la veritat acabi sent aquest mínim 5% de la despesa de tot un any.
Almenys enguany, perquè, tot s'ha de dir, els comptes no reben fortes retallades. Però les entitats de referència de Ponent, com l'Auditori Enric Granados, els teatres municipals i la Fira de Teatre de Tàrrega, la Fira de Titelles, els festivals de cinema Llatinoamericà i Animac, la xarxa de museus, els premis literaris, les festes populars, la conservació de l'extens patrimoni, entre moltes altres coses, rebran un any més unes minses ajudes.
I per si no n'hi hagués prou, cada any hi ha projectes nous, cosa que està prou bé, però la caixa té limitacions i potser no donarà per a tot. La llàstima, un any més, és l'escassa implicació de la iniciativa privada.