Sense cultura

Rosa Maria Malet. entrevista

Directora de la Fundació Miró. maria palau

“Ja no sento a dir: «Això ho fa el meu fill»”

R
osa Maria Malet: “Miró era molt catalanista. Em sembla que en aquests moments estaria a la Via Catalana i votant el 9 de novembre.”
“El gran públic avui té una altra percepció de Joan Miró”

Si algú es pensava que ja està tot dit de Miró i que a partir d'ara anirà sonant sempre la mateixa cançó, s'equivoca, i molt. Miró segueix sent una mina per als investigadors, i no pas per als nostàlgics sinó per als que saben bé que el llegat de l'artista és vigent i reclama noves mirades i lectures. Tan vigent que és molt possible que tots entenguem i apreciem millor el seu llegat artístic al segle XXI. Hi ha feina per fer, no es cansa de dir Rosa Maria Malet, la directora de la Fundació Miró de Barcelona.

Perviu Miró al segle XXI?

I tant que sí. Durant el segle XX, la majoria d'exposicions que es van fer sobre l'obra de Miró implicaven la descoberta d'un artista amb una personalitat i un llenguatge propis, amb uns elements iconogràfics i uns colors que l'identifiquen... Però fins ara no havíem començat a prendre consciència de les infinites possibilitats que hi ha de veure en l'obra de Miró moltes altres facetes que potser no són només aquelles més poètiques. Miró també és un artista que quan està en desacord amb alguna cosa ho manifesta, que quan es tracta de pronunciar-se davant un fet que considera injust ho fa, i no pas per qüestions polítiques sinó per qüestions de principis. Aquest era el punt de partida de l'exposició L'escala de l'evasió: és que Miró va ser sempre un pintor amable? No, va tenir moltes reaccions davant de diferents circumstàncies. Són moltes les coses que es poden anar descobrint d'aquest Miró.

Vol dir que potser entenem, i entendrem, més bé Miró al segle XXI que al segle XX?

És possible. És normal que per arribar al coneixement profund i ampli de Miró s'hagués de començar per la base. I això no ho dic per menystenir cap de les exposicions importants que es van fer al segle passat. Tots els passos que s'han fet han sigut indispensables. Tenim la gran sort que Miró va ser una persona endreçada i metòdica, que al llarg de la seva vida va guardar tot el material que feia servir per al seu treball: dibuixos preparatoris, anotacions, reflexions... També va estripar coses que pensava que no tenien cabuda dins de la seva obra i més s'estimava eliminar-ho. Des de fa temps, estem intentant posar a l'abast dels estudiosos tot aquest fons documental.

Què falta encara per investigar de Miró?

Alguns fets vinculats amb la relació que va tenir amb els seus coetanis, i no només del camp de les arts plàstiques, també del camp de la literatura. Per a Miró, la poesia era molt important i va tenir una estreta relació amb molts escriptors i poetes del seu temps. Hi ha molta més recerca per fer. Per exemple, quan Miró diu que vol anar més enllà del que és estrictament la pintura de cavallet, què vol dir exactament? Quin és el concepte que té de la pintura o de l'obra d'art per deixar anar aquesta idea que no vol quedar únicament cenyit a allò que entra en el món de les subhastes, de les galeries...? No podem pas parlar d'una actitud reivindicativa o polèmica, perquè el cert és que sempre va mantenir una bona relació amb tots els seus marxants. Però alguna cosa amaga aquest voler anar més enllà.

Hi ha camp per córrer...

Sí, i per això volem posar en marxa a la primavera una sèrie de petites exposicions generades a partir del mateix material documental de la fundació.

En aquests moments, hi ha en dansa molts estudis nous sobre Miró?

En aquests moments concrets, molts no, però regularment anem acollint estudiosos de procedències diverses per facilitar-los la informació que tenim en el fons. La intenció és que en bona part puguem tenir penjat a la xarxa el catàleg perquè en una primera instància no hi hagi la necessitat de desplaçar-se a Barcelona.

Són els estudiosos de sempre o han aflorat noves generacions d'investigadors interessats en Miró?

Últimament, estem reforçant els vincles amb els professors dels diferents centres del món, de les universitats de Nova York, Londres, París..., per tal que els seus alumnes i deixebles s'interessin per Miró. Volem que la llavor de Miró s'escampi arreu, tal com ell volia. Aviat anunciarem una iniciativa que té molt a veure amb tot això.

L'exposició ‘L'escala de l'evasió' ha canviat definitivament la percepció que el gran públic tenia de Miró?

Miró és d'aquells artistes que immediatament identifiquem, com la Novena simfonia de Beethoven, però això no vol dir que en siguis un gran coneixedor. En Miró calia anar més a fons. Fins a quin punt aquesta exposició hi ha ajudat? No ho sabria dir, però sí que és veritat que aquella frase “ah, però si això el meu fill també ho sap fer” fa temps que no la sento a dir. Sí, se'n té una altra percepció.

Com l'hem de mirar i interpretar Miró al segle XXI?

Miró té un gran mèrit, i és que no té seguidors, em refereixo a seguidors del seu llenguatge plàstic. Estic segura que si un pintor es posés a pintar a l'estil de o a la manera de Miró seria un desastre, seria un fals Miró. És el concepte, és l'esperit, és aquest mirar sempre cap endavant la gran aportació de Miró i això sí que ha estat sempre molt positivament valorat per les generacions següents.

I com s'inseriria ell en el món actual?

La curiositat el movia a experimentar tant amb les tècniques més tradicionals –ho veiem sobretot en el gravat– com amb allò més innovador. Avui m'imagino que treballaria amb l'ordinador. Si no com a finalitat, sí com a procediment. Tenim notes a l'arxiu en què fa explicacions d'aquest tipus: “Agafar un tros de paper, tirar-hi pols o qualsevol material poc habitual, asseure-s'hi i refregar-hi el cul per veure quina textura dóna.” Potser no passava d'aquí, però és revelador.

Com el veuen avui els artistes joves?

A diferència d'altres grans artistes, crec que Miró mai no va despertar antipaties entre els creadors de la generació següent. Hi havia un respecte i una admiració cap a ell. Actualment, els joves artistes el veuen més com un referent important, com un clàssic contemporani. I el valoren molt positivament.

Miró era molt catalanista.

Tota la vida es va dir Joan.

Com viuria avui el moviment per assolir la plena llibertat del país?

Com ja he dit, Miró reaccionava abans per qüestions de principis i de justícia que no pas polítiques. En certa manera, els problemes polítics són els que el van allunyar del surrealisme. Quan hi va haver el conflicte dins del grup, no és que Miró volgués assassinar la pintura, el que volia era posar fi a tot allò que el neguitejava, que l'empipava, perquè no volia que la seva obra estigués condicionada per res, només pels seus principis. Volia treballar amb la màxima llibertat, lliure d'imposicions. Dit això, és innegable que Miró era una persona de clares conviccions a favor de la seva terra. Em sembla que en aquests moments estaria a la Via Catalana i votant el 9 de novembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un Visa pour l’Image marcat per la guerra de Gaza

Perpinyà
música

La Fireluche i Joan-Lluís Lluís estrenaran l’experiment ‘Pareidolia’ al sisè cicle El Generador

girona
TEATRE

Croàcia celebra la Diada de Catalunya amb el record de Pau Casals a la Casa Blanca

BARCELONA
Llibres

El nou projecte editorial d’Abacus Futur publicarà 250 novetats en català i castellà el 2025

Barcelona
cinema

Tres clàssics per celebrar els 90 anys de Sophia Loren

Barcelona
TEATRE

El tàndem Galceran-Belbel tensa la comèdia amb una situació de terror

BARCELONA
cinema

El 36è Festival de Cinema de Girona estrena la primera part dijous

Girona
cinema

Steven Soderbergh i Geoffrey Rush visitaran Sitges

Barcelona
ARTS EN VIU

Rècord: Barcelona supera els tres milions d’espectadors

BARCELONA