En les essències de la cançó

Fa gairebé vint-i-cinc anys, Albert Fibla (Badalona, 1968) va sentir curiositat per una de les cançons que Pi de la Serra cantava en el disc Qui té un amic, enregistrat al Palau de la Música amb convidats com ara Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina. La cançó s'anomenava Sota els astres del jazz i el seu autor, el piemontès Paolo Conte, no tenia ni de bon tros la plena consideració de mite de la cançó que, indubtablement, ostenta en l'actualitat. Al mateix temps que l'aura de Paolo Conte s'enfilava cap als núvols, Fibla – clàssic majúscul de l'escena de bars del carrer Balmes; autor de tres discos d'estudi i un en directe; premi Èxit en dues ocasions i premi Cerverí– comprovava com aquella curiositat per la música de l'Avvocato es transformava progressivament en fascinació absoluta. “Conte és d'aquella mena de músics que cal anar coneixent a poc a poc, però el moment en què definitivament t'atrapa resulta colpidor”, assenyala Fibla, per a qui l'autor d'Un gelato al limon és “el màxim representant de l'essència de la cançó”. “Empra diferents gèneres sense adscriure's a cap en concret”, argumenta el badaloní. “I acaba traient-ne una pròpia veu, tant a nivell musical –que, en el seu cas, gràcies a la seva formació, està molt per sobre de la mitjana– com a nivell de lletres.”

La passió de Fibla per Conte es materialitza finalment amb Mocambo i altres contes, un disc en el qual el cantant posa veu a vuit cançons del mestre i convida Pi de la Serra, Joan Isaac i Miquel Gil a sumar-se a l'aventura amb les cançons que, aquests músics, havien adaptat prèviament de l'italià: Sota els astres del jazz, Gènova per a nosaltres i Vine amb mi. El filòleg, resident a Eivissa, Antoni Torres, un altre fan declarat de Conte, ha ajudat Fibla a traduir les lletres. “Fer-ho, és clar, implica uns quants riscos, però d'altra banda el material és de primera i tenen la qualitat assegurada. Tot plegat ha estat com anar a la Boqueria, comprar productes frescos i procurar, quan toca cuinar-los, que conservessin tota la seva essència i tot el seu sabor.”

Disc d'homenatge? Assolutamente no. “Conte de cap manera necessita que se li faci un homenatge, i encara menys que li faci jo”, esgrimeix Fibla, per a qui el projecte és més aviat “un acte de sabotatge, de pura pirateria”. S'hi agrupen, a més de les cançons de Pi de la Serra, Joan Isaac i Miquel Gil, quatre de les cançons de Conte que més agraden a Fibla i quatre temes més pertanyents a l'anomenada saga del Mocambo, al voltant d'un personatge que ha perdut el bar que regentava. “Estic convençut que Conte imagina el Mocambo als anys trenta o quaranta del segle passat en qualsevol ciutat europea, segurament París. Jo me'l faig meu i, tot i que no en sóc amo de cap, l'ubico al carrer Balmes. La fascinació per la vida de nit, pels bars, crec que em connecta molt amb Conte.”

L'esforç ha tingut premi. Amb l'àlbum ja enllestit, Fibla va rebre una carta de Conte que podria acabar emmarcada a la paret de casa. “Caro maestro”, li deia el piemontès. “Grazie per le sue belle iterpretazioni delle mie canzioni. E un lavoro raffinato e intenso. Complimenti e grazie.”