L'obertura de l'arxiu Fages revela centenars d'inèdits

L'any 2002, amb motiu del centenari del poeta, narrador i periodista Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968), molts lectors van poder retrobar-se amb un dels autors més prolífics i populars de l'Empordà dels anys cinquanta i seixanta, però la majoria van descobrir, a més, un escriptor d'una activa presència en els cercles intel·lectuals catalans i amb una obra molt més extensa i desconeguda del que fins aquell moment s'havia cregut. Més recentment, l'obertura de l'arxiu familiar dipositat a la casa pairal de Castelló d'Empúries ha permès confirmar l'amplitud d'un llegat que sembla no tenir fi, amb la troballa de centenars de manuscrits i documents fins ara desconeguts que han sorprès els mateixos hereus i entre els quals hi ha, a més de poemes, novel·les, peces de teatre, epigrames i conferències inèdits, unes memòries que Fages havia començat abans de la Guerra Civil i que s'estenen fins als últims anys de la seva vida. La riquesa de l'arxiu, en què també s'inclou documentació històrica sobre la nissaga aristocràtica de la qual procedia l'escriptor, ja va impressionar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, quan va ser convidat el juliol passat a visitar la casa de Castelló d'Empúries en el primer acte públic d'obertura de l'arxiu.

Per tal de difondre tot aquest material, l'actual hereu, Climent Carles Fages i Torrents, nét de l'escriptor, amb la complicitat de l'editorial Brau de Figueres, ha impulsat un bloc, fagesdecliment.com, per recopilar i divulgar totes les dades, documents, treballs de recerca i fins i tot anècdotes relatives a l'autor de Les bruixes de Llers amb vista a la commemoració, el 2018, del cinquantè aniversari de la seva mort. El projecte, que patrocinen els ajuntaments de Figueres i Castelló, en col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Girona i el Consell de l'Alt Empordà, es concretarà aquest pròxim 2014 amb l'edició de tres obres inèdites: el poemari Trena de set aigües, en què està treballant Jordi Pla; un nou recull de cap a 700 epigrames que prepara Joan Ferrerós, i les memòries del poeta, a cura de Narcís Garolera. Hi haurà encara pendents de revisió per a futurs volums un altre poemari acabat (Reconquesta), algunes peces de teatre (El dolor dels altres, La capsa de música) i diversos originals de presentacions i conferències.

El nét de Fages de Climent i hereu dels drets sobre el llegat explica en una entrevista al mateix bloc que l'accés a aquest material havia estat molt restringit mentre va fer-se'n càrrec el seu pare, que va gestionar-lo des de l'any de la mort de l'escriptor, el 1968, fins al 2002, en què ja gran va cedir-ne la responsabilitat al seu fill. Amb un criteri molt més obert, Climent Carles Fages ha facilitat als investigadors l'accés a tot aquest patrimoni que ha de servir per reivindicar i difondre la singularitat d'un autor encara poc conegut.