Batusses que ens resulten ‘familiars'

Les planures forjaven les persones que s'hi quedaven a viure, i les convertien en supervivents”, diu el cineasta John Wells sobre el comtat d'Osage, el lloc que ha inspirat l'obra teatral Agost i el seu títol original, August: Osage county. Per adaptar-la al cinema, Wells ha reunit un grapat d'actors de primeríssim ordre (Meryl Streep, Julia Roberts, Juliette Lewis, Sam Shepard, Ewan McGregor...) en un casalot enmig de les planures infinites d'Oklahoma, i la pel·lícula se n'ha beneficiat: els intèrprets entenen i transmeten millor l'esperit dels personatges, i la posada en escena evita l'excés de teatralitat amb escapades als grans espais oberts. Agost, la pel·lícula, ens arriba amb el llast d'adaptació de prestigi: és un projecte que parteix d'una obra de gran èxit internacional de públic i crítica. Harvey Weinstein en tenia els drets i va decidir convertir-la en una de les seves pel·lícules d'Oscars. Els diàlegs són brillants, hi ha un bon grapat de personatges poderosos i plens de matisos i té una estructura dramàtica senzilla, però molt efectiva: el pare de la família desapareix i la mare, les tres filles i les famílies respectives es reuneixen en ple agost a casa. Sergi Belbel escrivia, arran de la reestrena d'aquesta obra que va dirigir al TNC: “Comèdia, drama, farsa i tragèdia es donen la mà indissolublement en la gran història de la família Weston, composta per les petites històries d'uns personatges alienats, perduts, que busquen la seva identitat i que lluiten desesperadament per estimar i, sobretot, per ser estimats.”

Weinstein va evitar cineastes de personalitat forta. John Wells s'ha distingit com a guionista i productor de prestigioses sèries com Urgencias i El ala oeste de la Casablanca, i va obtenir bones crítiques amb el seu llargmetratge de debut, The company men (2010). El respecte pel text original és absolut: el seu mateix autor, Tracy Letts, ha escrit el guió, i els diàlegs i l'estructura argumental no s'allunyen gens de l'obra de teatre (Labutxaca ha reeditat Agost en català). John Wells ha fet una posada en escena funcional, al servei dels actors, que han estat triats amb molt d'encert i ben dirigits. Meryl Streep està continguda en un paper que sovint es presta a excessos interpretatius –Violet té un caràcter fort, està greument malalta i pren tones de fàrmacs–. Julia Roberts mostra el seu potencial dramàtic, tan desaprofitat en la comèdia romàntica que freqüenta. Totes dues han estat nominades als Globus d'Or i sonen per als Oscars. Sam Shepard, gran dramaturg nord-americà que ha influït Tracy Letts, interpreta Beverly Weston, el patriarca alcohòlic de la família desaparegut. Juliette Lewis és Karen, la germana esbojarrada, i Julianne Nicholson (Boardwalk Empire), la germana que ha renunciat a una vida pròpia per cuidar els pares. Ewan McGregor, Chris Cooper, Dermot Mulroney i Benedict Cumberbatch són els partenaires masculins d'una família extrema i disfuncional, però amb membres i situacions que a molts els poden resultar familiars.