L'art no s'atura mai

El cop que ha donat la crisi al galerisme ha transformat no només el sector, en un sentit econòmic i tècnic. Ha trasbalsat els galeristes, perquè no són del tot botiguers, ni comerciants. Són gent de l'art que viuen i senten la feina com a part de la seva ànima. Antonio Niebla (Tetuan, 1943) ha viscut en aquests darrers anys alguns dels episodis que configuren una etapa agitada de la història de les sales d'art catalanes. Hem vist en els darrers mesos tancaments, reobertures i transformacions.

Abans de l'estiu va tancar la sala d'art que va fundar Niebla: la galeria Barcelona. Un espai que ha estat ocupat amb la reobertura de la mítica sala Gaspar. Ara, amb prop de 70 anys, Niebla ha iniciat una nova etapa, potser més vital que professional, i ha reobert amb el nom de galeria Barcelona un nou espai a Sant Celoni, que tan sols fa un parell de setmanes que està en marxa, i té la intenció de reconvertir la seva marca en GBN (Galeria Barcelona Niebla).

En aquest nou espai potser no hi ha res de nou, però potser tampoc no cal. L'univers que ha divulgat aquest galerista al llarg de la seva trajectòria és de solidesa. Noms de consistència matèrica i personal com ara Oteiza, Chillida, Guinovart, Alfaro, Miró, Hernàndez Pijoan, Chancho, Feito, Genovés, Palazuelo, Muñoz... pintura, escultura i gravat. Una plana coherent i molt representativa de l'art català i espanyol de la segona meitat del segle XX i que, malgrat que la majoria dels seus representants ens hagin abandonat, ha deixat una empremta molt evident.

Niebla justifica aquesta nova aventura per raons de supervivència vital. “Sense estar envoltat d'art em falta l'aire i no puc respirar”, diu el galerista, que pretén que el seu espai serveixi de referència cultural amb activitats pluridisciplinàries a Sant Celoni, població on també resideix.

De moment, la seva presència artística s'ha fet notar amb una exposició que partint de la seva galeria es trasllada al singular espai de la Rectoria Vella de Sant Celoni, on es poden contemplar treballs de Miró, Chillida, Oteiza, Tàpies, Guinovart, Torres Monsó, Arranz Bravo, Fernand Léger... tots procedents de la col·lecció del galerista. L'exposició Amb Sant Celoni, que té el suport de l'Ajuntament de la localitat, es podrà veure fins al 26 de gener.

Niebla havia començat el seu periple galerístic a Girona, on s'havia instal·lat amb la seva família l'any 1958. Després d'haver treballat en l'àmbit de la gestió en el món industrial decideix que l'art és el que li tira. Amb el seu germà, el pintor Josep Niebla, freqüenta els cercles artístics de la Barcelona dels anys setanta, però és a Girona on enceta el seu primer projecte galerístic amb la sala 3 i 4, on inicia la seva passió per les grans firmes de l'art espanyol i català, però afegint-hi noms internacionals. Niebla destaca el treball de Beuys en l'aspecte més plàstic més enllà de la seva obra conceptual.

El següent pas com a galerista, que comparteix amb la feina de comissari d'exposicions per altres espais i entitats, és posar rumb a Barcelona, on col·labora amb Fernando Mignoni i Elvira González en la galeria Theo de Barcelona. Estem a l'any 1984. Quatre anys més tard crea la seva galeria amb el nom de Barcelona. “Pensava que la ciutat de Picasso, Miró i Tàpies es mereixia el nom d'una sala d'art.”

Abans de l'estiu del passat 2013 va tancar, quan ja era en mans del seu fill Julio.