Irreverència intel·ligent

Quan em va arribar a les mans aquesta novel·la la vaig començar a llegir amb certes reserves. L'editorial, tot i que és poc coneguda i no ha publicat gaire, em mereix respecte per com cuida els detalls (ja posats, només demanaria una mica més de gruix de lletra) i pel risc que assumeix amb els títols que tria.

El tema (més que anticlerical, antireligiós) i l'humor desbordant amb què està plantejat sumat al currículum de l'autor debutant, Sergi Escolano (Barcelona, 1972), m'empenyia a desconfiar una mica. Si us pregunteu què ha fet, a més de ser informàtic, ha estat guionista d'El Jueves, El Terrat, TVE i, el que em feia més por, d'Eduard Punset!

Un cop llegida no només admeto (ja sense cap reserva), sinó que predicaré als quatre vents, que Con pecado concebido és una bona novel·la per uns quants motius. Utilitza humor de diversos calibres que flueix amb comoditat. No busca empalmar gags com en una competició. Escolano explica una història i ha triat fer-ho a través del sarcasme. En molts casos la finor i la intel·ligència dels gags és digna d'admirar, amb aquell agradable regust dels Monty Python de La vida de Brian. Sí que hi ha jocs amb anacronismes i burles fàcils, però predomina la combinació de textos bíblics i de la història de les religions amb una trama de ritme alt i sostingut gràcies a la successió d'escenes com de sainet, amb uns diàlegs impecables, alhora teatrals i naturals, divertits i versemblants dins el micromón que crea Escolano.

En general tracta el lector de tu a tu, és a dir, amb respecte i sense donar-ho tot mastegat, com ara quan la Verge Maria recita en un diàleg la cançó de Cecilia Un ramito de violetas i Escolano no ho explicita.

La història és com una pel·lícula d'aquestes de lluites seculars entre vampirs i licantrops, però entre àngels i dimonis. Hi surten molts sants, però també el primer papa negre (Malcolm I), Jesús i Maria Magdalena, Judes i la Verge Maria, Buda i Odín, Zeus i Escrivà de Balaguer, entre desenes de personatges que conflueixen d'una manera gens forçada.

Un parell de sequaços del Dimoni amb ànsies de poder provoquen que el seu senyor (borratxo de Voll-Damm) engendri l'anticrist en una barcelonina, Això trenca un antic pacte i comença la guerra. I els càrrecs similars del Cel aconsegueixen que l'Esperit Sant engendri un “antianticrist”, també en el ventre d'una barcelonina.

Oi que tot plegat sembla ja vist? Doncs Escolano aconsegueix sorprendre'ns. Només afegiré que a la pàgina 192 la novel·la ja queda tancada amb un bon final, moderadament obert a una continuació, i aleshores comencen més de seixanta pàgines amb uns extres que formen part d'una mena de multifuncionalitat literària enriquidora: finals alternatius, capítols eliminats, preses falses, entrevistes, paròdies d'estils com el teatre del Segle d'Or espanyol i La vaca cega, un pròleg eliminat... I una fe d'errades final que deixa clar que el bon humor sol ser intel·ligent: “A la novel·la Déu existeix, a la realitat no.”

Si voleu veure els divertits vídeos promocionals, visiteu el web http://www.conpecadoconcebido.com/. Aquest escolanet ha començat fort i aposto que per poc que domini la imaginació huracanada que té arribarà lluny, ben bé fins a la segona novel·la. Amén.