“Els joves tenen molt interès en Dalí, els fascina”

Ha canviat absolutament. Hi han ajudat molt el centenari, l'escalfament del precentenari i les recents exposicions al Pompidou i al Reina Sofia. A Dalí se'l situa ja com un clàssic. Com un clàssic, en general ben considerat. Les implicacions polítiques o les declaracions més provocadores que va fer estan passant a segon terme, que és el que penso que ha de passar. Hem d'avaluar l'obra i el llegat que ens ha deixat independentment dels aspectes que ens puguin agradar més o menys.

Sí, molt. Avui se'l considera com ell volia ser considerat: com un pintor reconegut i, insisteixo, ja com un clàssic. De fet, aquestes últimes exposicions que han tingut tant d'èxit, molt més del que ens havíem imaginat, han abordat facetes innovadores, però el que més ha apreciat el públic és la pintura de Dalí. La gent anava a veure el Dalí pintor. Alguns visitants et deien: “Vull veure els olis perquè els he vist tan i tan reproduïts!” En Dalí, tan conegut popularment, hi ha aquest punt de fetitxisme, de voler veure l'obra real.

La provocació de Dalí l'ha ajudat però també l'ha perjudicat molt. Sovint s'han agafat literalment afirmacions seves en les quals hi havia un punt de vista irònic important. Quan jo estava a la universitat no s'explicava Dalí. Pesava molt la seva implicació amb el règim, per bé que jo penso que no va ser tanta. Joaquim Molas, des del punt de vista literari, va ser el que el va reivindicar. Va costar molt, però ha anat canviant. Alguns d'aquells crítics han acabat reconeixent que tenien tabús amb Dalí i, sí, han rectificat. Això sí, naturalment, sempre matisen que hi ha una part de Dalí que no els interessa, que no la poden acceptar.

Entenen la part provocadora com una creació més de Dalí. No la toquen amb to pejoratiu, sinó tot el contrari: amb to admiratiu. Les noves generacions s'acosten a Dalí amb molt interès pel que va representar de trencament i de modernitat en aquell moment. Els encanta l'univers que va crear i una idea, alhora molt duchampiana, que actualment persegueixen els artistes contemporanis: és l'espectador el que ha d'acabar l'obra. Avui, a Dalí, se l'aborda amb interès, respecte, curiositat i admiració.

Necessitàvem que passés el temps per posar-lo a lloc i per saber captar la seva ironia. No sempre l'hem sabut interpretar bé. Hi sortim guanyant tots, no només Dalí. Com a país, també.

Jo crec que no. El personatge és una creació més seva i l'haurem de tenir present sempre, amb la diferència que a partir d'ara anirà sumant en lloc de perjudicar-lo. Hi ha artistes contemporanis, que ens poden agradar o no, com Jeff Koons, als quals els agrada molt aquest aspecte de Dalí...

Dalí pot deixar hereus intel·lectuals més que artístics, perquè el seu món era tan particular que és irrepetible. A la llarga, el mètode paranoico-crític, la seva autobiografia i els 50 secrets màgics per pintar seran obres de referència que molts autors tindran en compte. Veig més difícil que la seva faceta pictòrica tingui ni hereus ni seguidors.

Té camp per córrer, sí, i penso que serà decisiu en la futura evolució de la seva percepció. Millorarà més, n'estic segura. D'una banda, Dalí esdevindrà cada cop més clàssic, d'aquí a uns segles serà com un Velázquez d'ara. I de l'altra, s'apreciarà més la seva connexió amb la ciència i la seva curiositat i capacitat per saber descobrir els nous camins que anaven més enllà de la tela.

Era difícil per logística, perquè ja havia estat quatre mesos a París i quatre a Madrid, i això és molt temps. Els museus ja no podien prestar més les seves obres. D'aquí a un cert temps, ja la farem, una gran exposició a Barcelona.

A Barcelona s'haurà de fer amb un plantejament diferent, no podem fer el mateix de París o Madrid. Hi hem de pensar, i pensar-ho bé, tinc diverses idees. Una antològica pura i dura no té gaire sentit a Barcelona tenint Figueres. Hem de buscar elements més inèdits o llegir Dalí d'una altra manera, que és perfectament possible. Aquest Dalí és el que, algun dia, m'agradaria exposar a Barcelona.

Tot i que hi ha hagut estudis darrerament, falta fer encara molta recerca del Dalí pensador, per la seva complexitat, també de Dalí i la ciència... i el Dalí més popular. Per exemple, com es tradueix la seva influència en la publicitat, en la moda... Contínuament t'adones que es van apropiant i van repetint les icones de Dalí.

Fa poc, he vist publicada a la portada d'una revista una imatge de la cantant Lady Gaga amb un bigoti. Potser no és el bigoti de Dalí, però a mi m'hi fa pensar. Estaria bé plantejar-nos una continuació del projecte Cultura de masses. Vam arribar fins a l'any 2000, i hauríem de seguir estudiant què ha passat des de llavors fins a l'actualitat, perquè l'estela de Dalí continua i jo et diria que fins i tot està augmentant.

Això és el que intentem des de la fundació, i és molt i molt difícil. Si la seva popularitat ajuda a fer conèixer millor el Dalí artista, no hi ha cap problema. Sobretot, l'important és que no deixem d'estudiar mai el Dalí artista. I la veritat és que hi ha molt d'interès a estudiar-lo. Aquí al Centre d'Estudis Dalinians, ens vénen investigadors de tot el món. I són gent jove, cosa que a nosaltres ens fa moltíssima il·lusió perquè són el futur. Dalí atrau els joves. També ho veiem a les exposicions, i cada vegada n'hi van més. L'origen? No el sabem: potser perquè han vist aquesta portada de la Lady Gaga o potser per una reproducció dels rellotges tous. La qüestió és que hi van i el millor de tot és que et diuen que hi van perquè els interessa, perquè els fascina.

A àmbit general, sí. Els estudiosos, en canvi, es decanten cada cop més pel seu pensament. Els encurioseix saber més coses d'aquest Dalí que es definia com una màquina de pensar.

Potser és un problema general, d'hàbits de lectura. Llegeix molt la gent avui? És un tema difícil. Però, vaja, es van revisant els escrits de Dalí, això deu voler dir que un interès sí que hi és. La vida secreta és un llibre cabdal de la literatura catalana, de lectura obligada. T'obre un univers diferent i molt potent. Des de la fundació, estem potenciant molt el Dalí escriptor.

Adquirir sempre que puguem. A més de les obres, estem comprant molta documentació: revistes, fotografies, catàlegs d'època, manuscrits... Volem ser el centre de referència del món. Ho som i ho volem ser més quant a riquesa bibliogràfica. És una de les obsessions del centre. I seguir internacionalitzant l'obra de Dalí amb exposicions temporals. En fem una cada any o cada dos anys. Ara estem pensant en una exposició al Brasil.

Per ara, no. Actualment, la nostra línia de treball per difondre Dalí al món són les exposicions temporals. El que hagi de passar a llarg termini ja ho estudiarem.

No, no.