PORT. FRANC
maria palau
Art i luxe a Barcelona
La firma andorrana Gorgeov's tria la capital catalana per presentar, en una sala d'exposicions exclusiva, quinze obres mestres inèdites que subhastarà per internet per 1.000 milions d'euros
El mercat de l'art es mou a dues velocitats. Una, a pas de tortuga, afecta de ple les obres de gamma mitjana, i ja no diguem la baixa, que de la nit al dia han deixat d'interessar als que eren els seus clients habituals. És a dir, aquella gent amb un nivell de vida més que correcte però sense grans excessos que, fins a l'arribada de la tenebrosa crisi, es permetien el caprici de tant en tant d'entrar en una galeria i comprar una peça que encaixava i donava un nou sentit a la seva modesta col·lecció. Quan diem que han perdut l'interès volem dir que ara les seves prioritats o urgències són unes altres perquè, segurament, la seva butxaca s'ha empetitit, o si no ho ha fet la seva ho ha fet la de molts dels seus amics i, per vergonya de quedar com l'ostentós de la colla, prefereixen reprimir les ganes de comprar art. Ara no toca, pensen. I, mentrestant, les galeries buides que fan pena. El català sempre ha estat una raça de col·leccionista molt prudent, encara més: silenciós. No li agrada presumir de les seves obres d'art –a diferència dels col·leccionistes de Madrid, per exemple–. I això la crisi encara ho ha accentuat més.
Parlàvem de dues velocitats. La de l'art de gamma alta va a tot drap. Sembla que, com més crisi i misèria hi hagi al món, més ganes té el personal de poder adquisitiu inflat de comprar obres d'art. Les cases de subhastes s'estan fent d'or anunciant, mes sí i mes també, un nou record de venda. Una competició que actualment estan disputant les grans fortunes russes i àrabs, amb el mateix sentit absurd i pervers especulatiu amb què tres dècades enrere la van protagonitzar els puixants japonesos, avui completament arruïnats i sense obres d'art a les seves llars, tot i que és el que menys deuen trobar a faltar perquè mai es van adonar de quina és la veritable essència i grandesa de l'art. Però és que el diner sovint no hi entén gaire, en sensibilitats.
Quan parlem d'aquest art que mou xifres de vertigen, pensem en Nova York, en Londres, potser en París, però mai en Barcelona. Què hi pinta la capital catalana en el mercat de l'art internacional? Res? Per a la firma andorrana Gorgeov's, molt. Si més no, acaba de triar Barcelona com a lloc estratègic per començar a vendre les delícies d'un paquet espectacular de quinze obres d'art de primeres espases (Picasso, Gauguin, Monet, Cézanne, Degas, Pollock, Van Gogh i Modigliani) que subhastarà per internet amb un valor de sortida de 1.000 milions d'euros.
A internet, les obres es poden veure, però, diguin el que diguin, no es poden apreciar del tot. Els quadres tenen una aura que la freda pantalla de l'ordinador no podrà transmetre mai. Per això, Gorgeov's ha decidit que muntarà una exposició prèvia d'aquestes obres tan selectes a la planta 33 de la Torre Mapfre. No cal que corrin: les visites seran restringides fins a l'extrem que només hi deixaran entrar aquells que acreditin un volum d'ingressos i de patrimoni ajustat al preu que valdran les obres, que no serà en cap cas inferior als 60 milions d'euros. Els privilegiats que tindran accés al showroom de Barcelona podran disposar dels serveis de l'hotel Arts amb càtering de l'Enoteca, del xef Paco Pérez, de dues estrelles Michelin. Segons fonts de la companyia, ho tenen tot a punt per rebre a Barcelona col·leccionistes d'arreu del món atrets per aquesta mercaderia tan exquisida. S'imaginen una allau de compradors clàssics, els de tota la vida d'Europa i Amèrica, i evidentment els emergents, d'Àsia, Rússia i l'Orient Mitjà. Els de la llista Forbes, vaja.
La firma andorrana té previst fer la subhasta a finals del primer semestre. El marxant d'art Manuel Giraudier ha estat l'encarregat de seleccionar les peces. Diu que ha aplicat un mètode propi molt rigorós, que ell mateix ha batejat amb el nom de P Philosophy, que en paraules entenedores vol dir que només ha escollit obres mai vistes, i menys al mercat. Giraudier creu que les peces que se subhastaran acabaran un 75% en mans privades i un 25% en museus.