Puig-regencs?

El topònim de Puig-reig, al Berguedà, és un cas molt especial del que en podríem dir conflicte ortològic. Al poble i rodalies tothom el pronuncia escurçat, com si s'escrivís Purreig, o encara Purretx. Això sí, amb e tancada, que si un foraster, a més de pronunciar el Puig inicial, després deixa anar una e oberta els locals es fan un tip de riure: Putx-Rètx? D'emmudiments n'hi ha pertot: qui no ha sentit pronunciar Catunya o Irrael? Doncs Purreig. Sovint quan els oradors esmenten ERC pronuncien Esquerrepublicana. Els londinencs que marxaven cap a la irlandesa Tipperary no s'acomiadaven de Leicester Square sinó de Lester Square. El problema comença amb el gentilici. La gent ho pronuncia purretxencs i purretxenques. Però els diccionaris de gentilicis i l'ús oficial que en fa l'Ajuntament opten per dues grafies ortològicament discutibles –purreixtencs o purreigtencs– que enterboleixen la pronúncia en actes oficials, atès que la t queda clarament rere l'oclusió i obliga a una pronúncia entrebancada digna del sufix txt. Quan, fa dues setmanes, vam ser a Puig-reig amb el programa de TV3 Divendres, a les Paraules en Ruta vaig proposar una consulta que va obtenir resposta unànime. Amb doble pregunta i tot: “Vol que el gentilici de Puig-reig mantingui la grafia Puig del topònim? Sí o no? I, en cas de resposta afirmativa, vol que el Reig del topònim derivi com tots els altres derivats de Rei (regir, regidor, regent, regi)? Sí o no?” El doble sí majoritari a aquesta pregunta comporta un gentilici que no fa entrebancar cap orador: puig-regencs i puig-regenques!