Comas i Maduell, reconstruït

No es podrà dir que el bon jan d'Ignasi Riera no tingui memòria. Ell ha estat un dels homes fonamentals en la reconstrucció cultural, i independentment a la seva obra ha conreat la biografia en casos tan notables com el del seu oncle Pere Quart i Francesc Candel, entre altres. Una tasca de forçuts ha estat la reconstrucció del jesuïta i poeta tarragoní Ramon Comas i Maduell (1935-1978) a Perquè l'esperança també fatiga, que acaba de publicar El Cep i la Nansa.

A partir d'unes maletes de documents i apunts, que li havia cedit el mateix Comas, Riera fa un recorregut per la vida del seu vell amic a partir del material del poeta, des dels llibres publicats a la tesi inacabada sobre Carles Riba passant per infinitat de notes que recullen el seminari de Tarragona i el noviciat a Veruela, on Bécquer va escriure les famoses Cartas desde mi celda, fins arribar a Raïmat, on com diu l'Ignasi ja era “jesuïta del tot”. Gràcies al pare Joan Gabernet, Comas coneixerà l'obra d'Horaci i de Màrius Torres. Seria el penúltim trasllat, perquè l'incipient poeta es traslladarà a les facultats de filosofia i de teologia Sant Francesc de Borja de Sant Cugat, que convalidarà a la UB, on la seva obsessió serà acostar-se a la literatura catalana, conèixer Riba, Foix i els altres. També iniciarà una amistat, que durarà fins al final, amb l'enyorat J.M. Valverde, el seu gran interlocutor, “mestre i amic de l'ànima”.

Tot i que el primer llibre de Comas i Maduell, Les paraules no basten, es va publicar a la prestigiosa col·lecció Els llibres de l'Óssa Menor, amb pròleg de J.V. Foix, la figura del poeta ha quedat pràcticament perduda, potser perquè només va viure 43 anys i la seva obra no és prou cool. Hem volgut destacar aquesta biografia oberta d'Ignasi Riera perquè fa cinquanta anys del primer llibre de Comas, però també per la tragèdia que va patir tot el seu entorn familiar. A conseqüència de la guerra i la desfeta, el seu pare es va suïcidar i la seva tia Maria Comas, dona d'Antoni Rovira Virgili, va morir a Montpeller en condicions infrahumanes, el 1942. Història trista d'un gran poeta.