cultura

història

La faràndula ja té un lloc destacat a la història local amb un llibre i una mostra

El treball, obra de Nuxu Perpinyà i Ramon Grau, ha estat editat per l'Ajuntament de Girona

El Museu d'Història, a més, hi dedica un nou espai permanent

Cinc-cents anys d'història documentada al voltant de la imatgeria festiva a Girona mereix un reconeixement. Una exposició d'allò més ben concebuda pel Museu d'Història –que va atraure 30.000 persones– va ser el primer pas important. Un llibre, titulat Faràndula, que acaba d'editar l'Ajuntament de Girona, obra dels comissaris de l'exposició, Nuxu Perpinyà i Ramon Grau, amplia aquest tractament. I, des d'ara, amb la inauguració d'un nou espai habilitat a l'entrada del Museu d'Història de Girona dedicat a la imatgeria festiva local, ja no es podrà dir que la faràndula no ocupi el lloc que es mereix a la història de la ciutat.

Des del primer gegant

Faràndula, 500 anys d'imatgeria festiva a Girona, que s'ha editat dins la Col·lecció Història de Girona, és un treball acurat que treu a la llum els cinc segles d'història de la faràndula i de la ciutat, des de l'aparició del primer gegant a Girona. El seu treball d'investigació, que es va materialitzar primer en la mostra temporal homònima, aquí s'amplia considerablement, oferint, és clar, una aproximació a l'evolució de la imatgeria festiva al llarg de cinc segles però també establint un recorregut per la història de Girona. Els conflictes bèl·lics, les riuades que sovint han castigat Girona o alguns fets aparentment intranscendents són vicissituds compartides que han modelat l'avenir tant de la ciutat com de la seva imatgeria.

LA XIFRA

29.139
persones van visitar l'exposició, bon nombre de les quals van gaudir de les activitats paral·leles

LA DATA

1513
any en què apareixen documentats per primera vegada un drac, una àliga i un gegant passejant-se

La memòria popular gironina

El Museu d'Història de Girona allotja de manera permanent quinze figures: els gegants (el Rei i la Reina), els capgrossos, que s'agrupen en quatre parelles (el Ciutadà i la Beneta de la Força, el Mercader i l'Argentera, el Merdisser i la Marieta de les Cols, el Ballester i la Pericota i l'Esquivamosques), juntament amb el Tarlà i l'àliga, d'antiguíssima tradició ciutadana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.