Prova superada

Les previsions eren dolentes, per a alguns gairebé apocalíptiques. Al final no ha estat tan greu: els festivals d'estiu gironins, que aviat començaran a presentar els seus balanços, han superat amb bona nota el que podria haver estat un estiu terrorífic, d'acord amb l'estat general de les coses i la crisi omnipresent. Al final hi ha hagut de tot: des del ple assolit per Leonard Cohen a Cap Roig quan les entrades tot just acabaven de sortir a la venda, fins a espectacles que, tot i ja tenir aforaments reduïts d'entrada, no els han omplert ni regalant invitacions.

Un any més ha quedat clar que, sobretot a partir de principis d'agost, quan a Barcelona ja ha tancat portes el Grec, tota l'atenció mediàtica es redirigeix, en matèria d'espectacles, cap a la Costa Brava i rodalia, on a més dels quatre grans –Peralada, Torroella, Cap Roig, Porta Ferrada– s'ha anat creant tota una xarxa de festivals com ara els de Girona, Cadaqués, Portalblau de l'Escala, Isaac Albéniz de Camprodon, Schubertíada de Vilabertran, Acústica, Aphònica, etcètera. La iniciativa de la Diputació i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona de crear un cicle commemoratiu dels 100 anys de la Costa Brava, les Nits del Centenari, a partir d'una sèrie de concerts programats per diversos festivals, ja mostra en certa manera la complementarietat de la seva oferta en molts aspectes. No és arriscat dir que tots els festivals gironins sumen un únic gran festival d'estiu.

Si ens limitem als quatre grans, Peralada aquest any va obrir amb un autèntic impacte mediàtic: la presència de John Malkovich en una proposta gens fàcil de digerir, The infernal comedy, amb un assassí en sèrie com a protagonista. Peralada ha fet poques concessions a la galeria –potser la presència de Katie Melua, Serrat i Noa– i, en canvi, ha fet una aposta gairebé de risc pel flamenc, la sarsuela i l'òpera contemporània (La casa de Bernarda Alba), sense oblidar la seva primera vocació clàssica.

La Porta Ferrada també es va obrir a Sant Feliu amb grans noms internacionals: Chrissie Hynde i els seus Pretenders van fer el que havien de fer, i van triomfar; Lou Reed i Laurie Anderson van fer el que ells volien fer i el públic va quedar dividit entre incondicionals i desertors. Philip Glass i Paolo Conte també van brillar en una edició amb una discutida producció pròpia, les col·lectives Visions de la Mediterrània, que continuaran i evolucionaran en pròximes edicions.

Cap Roig continua sent una successió de noms molt populars en diferents àmbits –ja siguin Julio Iglesias, Raimon, Luz Casal o Josep Carreras–, però d'aquesta edició es pot destacar la coincidència en el mateix programa de dues grans figures internacionals com ara Leonard Cohen i James Taylor, sense oblidar tampoc el magnífic concert de Chic.

Torroella és un món a part, no només per la seva línia inalterable, sinó també per la fidelitat d'un públic cent per cent melòman. La senzillesa, l'elegància i el bon treball de la soprano Núria Rial, artista convidada d'aquest any, simbolitzen sens dubte el caràcter del festival.