Eduard Iniesta, en la boira de la gran ciutat

Responsable directe d'haver insuflat mediterraneïtat en diverses aventures musicals fetes en aquest país, a Eduard Iniesta (Barcelona, 1968), virtuós dels instruments de doble corda de països com ara Turquia, Grècia, Síria i Portugal, se li reconeixen de manera significativa col·laboracions amb Marina Rosell (per a qui ha dirigit uns quants projectes, entre els quals un aclamat concert al Liceu, l'any 2008, i el disc monogràfic dedicat a Moustaki, del 2011) i participacions en espectacles com per exemple Ens hi ha portat la paraula, amb Lluís Soler recitant Vinyoli, o 9 maletes, un tête-à-tête amb l'actriu Mercè Sampietro, dirigit i escrit per Joaquim Oristrell.

Més enllà d'això, però, Iniesta celebra enguany deu anys d'una carrera com a solista igualment reivindicable, amb discos com ara Secrets guardats(2007), Nítid (2010) i Els set pecats (2011), ben apreciats en termòmetres habitualment de fiar, com per exemple els rànquings de World Music Charts Europe. Ara, el multiinstrumentista barceloní torna a situar-se al mig de l'escenari amb Escampa la boira, un disc de regust sorprenentment urbà que presentarà, el 8 de febrer, a L'Auditori de Barcelona en el marc del Barnasants, on fa dos anys va ser guardonat amb el premi de la crítica al millor recital del festival. “A la foto de la portada se'm veu travessant un pont”, assenyala. “Em dirigeixo a la gran urbs a la recerca de respostes sobre la realitat actual i, certament, deixo una mica enrere tota la meva part mediterrània, tot i que vull creure que encara hi ha una connexió. Els ponts, amb aquesta simbologia tan especial, poden ser d'anada i tornada”.

Proveït d'una instrumentació menys exuberant que en aventures anteriors, Iniesta agafa una guitarra acústica i una harmònica, a més de referents de la mena de Lou Reed i Joni Mitchell, per posar-se a la pell d'un músic de carrer que no s'entendria si, amb anterioritat, no hagués protagonitzat 9 maletes. “Estiro el fil del personatge, que és algú que s'inspira en les coses que veu”, assenyala Iniesta, que a Gisèle es perd pel que havia estat el Mercat dels Encants i a La deessa del carrer narra la trista jornada d'una prostituta d'un club del carrer Aribau. “Barcelona té un punt de ciutat dels mals endreços. A vegades no ens hi fixem perquè hi vivim, però és una ciutat fosca, mal il·luminada durant la nit, i amb una decadència que la connecta amb ciutats com ara Lisboa i Atenes, que volen treure el coll i ser més europees que mai i no ho acaben d'aconseguir”.

Iniesta, que –gràcies, també, al seu pas per 9 maletes– es reivindica com a cantant, diu les coses altes i clares en cançons com ara Partir de zero i Escampa la boira, sobre el moment que viu el país des d'un punt de vista nacional (“No perdem el nord / no ens faci por la llibertat / no val la pena perdre el cul / si no ens fan cas”) i social (“Arribarà. / arribarà un temps millor / Arribarà. Ens tornarà a portar color”). “Per lluitar en contra d'aquestes injustícies he emprat la paraula nua i directa, sense metàfores. Hi ha una realitat: obres els ulls i et veus impregnat d'aquesta boira, però hem de posar a l'abast mitjans per dissipar-la, i, per mi, aquests mitjans, i a risc de semblar naïf, només poden ser el respecte i l'estimació entre les persones.”

A Escampa la boira col·laboren, en l'autoria dels textos, el seu germà Xavier i Joaquim Oristrell, i, en l'apartat instrumental, Miquel Àngel Cordero (baix), Àlex Gaspa (bateria), Ivó Oller (trompeta) i Èlia Bastida (violins).