Els Català i els seus hereus

El Museu de Valls es va entestar, als anys noranta, a recuperar i preservar l'obra del fotògraf Pere Català Pic (Valls, 1889-Barcelona, 1971), pare dels també fotògrafs Francesc i Pere Català-Roca, i aleshores “un autor relativament poc conegut”, segons Jordi París, director del museu. Va ser a partir d'aquells anys que va començar un intens procés d'adquisició d'obres seves, i aquest va ser l'origen del destacable fons fotogràfic de què disposa el museu vallenc, que ara ha decidit mostrar-lo al públic en la que és la primera exposició monogràfica dedicada exclusivament a la seva col·lecció de fotografia.

Una cosa va portar l'altra i, després de Català Pic, el museu es va interessar en l'obra dels seus dos fills, els reconeguts Pere i Francesc Català Roca. I aquests tres són els noms que més es repeteixen en la mostra que fins al dia 23 de març es pot visitar a la capital de l'Alt Camp. Però n'hi ha molts més: l'exposició recull una selecció de 150 instantànies, d'una quarantena d'autors.

Al costat de les imatges de la família Català, també hi ha una bona representació dels fotògrafs documentalistes “que van seguir la seva estela i mestratge”, com ara Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Joan Colom, Ricard Terré, Ramon Masats i Colita.

En un segon apartat s'hi agrupen els representants d'una nova generació de fotògrafs que, a l'inici dels anys setanta, “orienta la seva mirada cap a l'experimentació i ja no vol ser testimoni de la realitat, sinó que es vol endinsar en el misteri que es revela en les imatges”, segons París. En aquest bloc, la mostra hi aplega obres de Joan Fontcuberta, Ferran Freixa, Manuel Laguillo, Manuel Úbeda, Manuel Esclusa, Toni Cumella, Pere Formiguera i Humberto Rivas, entre altres. “Relacionats amb tots ells, però amb una obra diferenciada”, també s'hi inclouen Toni Catany i Amèrica Sànchez. L'últim àmbit de l'exposició es dedica als artistes visuals que, entre altres registres, també utilitzen la fotografia en el seu treball creatiu, com és el cas de Perejaume, Marcel Pey i Carles Congost, i de creadors més joves com ara Gemma Clofent, Vanessa Pey i Mireia Sallarés.

La col·lecció del Museu de Valls té unes 400 fotografies, des del segle XIX i fins a l'actualitat (la darrera adquisició del museu ha estat una obra de Marcel Pey). “S'ha anat fent poc a poc”, segons París, que destaca el “paper important” que ha jugat el museu en la recuperació de la figura de Català Pic, un autor que “ja apareixia als llibres d'història de la fotografia però que havia quedat en un segon pla”. No tant perquè quedés eclipsat pel seu fill Francesc: “Pare i fill van seguir camins diferents i un no va eclipsar l'altre; va quedar en un segon pla perquè els interessos van canviar”, opina París. La del Museu de Valls és “la col·lecció pública amb més obra de Català Pic”, afegeix el director.

La procedència de la resta d'imatges “és molt diversa” i, a banda de les adquisicions, altres han arribat a través de dipòsits –de la Generalitat, de la família Català i de la Fundació Ciutat de Valls– i de donacions, com el conjunt de 82 imatges d'arquitectura de Francesc Català-Roca donades pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i les deu imatges donades per Caixa Catalunya, també del Francesc Català sobre obres de Chillida; o de Pere Català-Roca, que va donar al museu vallenc una cinquantena d'obres seves.