Els mars del Carib, un tuguri
Sergi Pons debuta amb una novel·la insolent sobre els que estan a baix
Nascut a Parets, Sergi Pons treballa com a tatuador i ja prepara la seva segona novel·la
Sí, la crisi, la crisi... Se'n parla molt, d'aquesta classe mitjana que se'n va en orris. Dels burgesos en declivi que s'han de reinventar per trobar feina, que han de fer de dissenyadors de pàgines web, per exemple, o bé es plantegen marxar a l'estranger per buscar-se la vida. La literatura ja se n'ha fet ressò, d'aquesta realitat. Sergi Pons Codina, però, ofereix una mirada diferent, la dels que estan a baix i amb la crisi hi continuen sent, això sí, amb dignitat. I ho fa a Mars del Carib (Edicions de 1984), una novel·la debut que segueix els passos del Blai i els seus amics, habituals en un bar de Sant Andreu, el Mars del Carib. Aquí, s'hi concentra una fauna que sobreviu d'esma i sense esperança en el futur. És allò d'estar de tornada de tot o, com diu el mateix Blai, tenen el “menfotisme” com a estil de vida. L'alcohol i les drogues corren amb alegria. Es tracta de viure al límit, però el bon rotllo no hi falta.
Quan tots els referents ideològics que empenyien la classe proletària endavant han caigut, apareixen nous gurus, com ara Paulinho Tirococa, un visionari brasiler que encén els ànims dels parroquians del bar, i durant un temps els del Blai, que els coneix pel seu company, l'Ulleres. A l'hora de buscar feina, aquest nano que no té estudis ni ha après cap ofici, topa amb el que anomena la “policia política laboral” dels recursos humans. Després de passar per diverses fàbriques fent feines mecàniques conclou que “la majoria de feines són una versió moderna de l'esclavitud”. El funcionament de la justícia i l'especulació immobiliària són altres de les “xacres” que retrata en la novel·la, que s'alimenta en part de les experiències del mateix autor, que de jove va voltar pel barri de Sant Andreu de Barcelona.
Sergi Pons Codina viu a Parets del Vallès, on va néixer el 1979 i treballa com a tatuador. Lector voraç des de sempre (li agrada Calders, Fante i Pero Juan Gutiérrez), va començar a escriure fa dos anys i ja està preparant una segona novel·la.
Per als editors de 1984 Mars del Carib és una obra “directa com un cop de puny, reactiva, insolent, veloç, còmica i descarada”, un tipus de literatura “gamberra” de la corda de Kiko Amat que no és gaire habitual en la literatura catalana.
