D'ARA. I. D'AQUÍ
Jaume vidal
Chancho, en línia directa
L'artista de Riudoms presenta a Tecla Sala obra recent de composicions geomètriques poètiques
La pintura de Joaquim Chancho (Riudoms, 1943) és un univers que té una coherent vida pròpia. Un camí que es ressegueix a cada quadre. Les obres són estacions singulars, però amb un lligam amb la resta de parades perquè totes formen part d'una gran ruta que és la trajectòria de l'artista. A l'exposició que presenta al centre Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat hi ha una representació real d'aquesta imatge conceptual de l'obra de Chancho. L'exposició Dibuixa una línia i segueix-la proposa un recorregut per obres recents, de no més de quatre anys, que ens permet detectar totes les claus i registres de l'univers chancho. Es tracta de 17 àmbits distribuïts de manera un tant laberíntica gràcies als grans espais que permet el recinte de Tecla Sala. “Quan vaig rebre la proposta de l'exposició em vaig plantejar la idea de fer una retrospectiva, però finalment vaig optar per partir de zero. Començo amb un conjunt de dibuixos del 2010 i acabo amb un del 2013”, explica l'artista que ha passat quatre anys d'intens treball al seu estudi del Pla de Santa Maria.
En el primer àmbit presenta Horitzontals, sèrie amb dibuixos pautats que juguen amb les proporcions i que ja demostren quina és la seva cosmologia artística: intentar ordenar el món mitjançant elements abstractes que simbolitzen una necessitar de racionalitzar l'espai que utilitza per pintar. Un raonament que no respon a les pautes convencionals, sinó a un criteri propi que li permet invertir la lògica establerta. Ja ens adonem que una altra de les grans característiques de les obres és la pulsació dels dibuixos. L'obra de Chancho és com una guitarra en què les línies són les cordes. El moviment d'una línia, en contraposició a les altres, crea unes vibracions que, al seu torn, provoca la melodia visual de la seva obra.
Les diferents seccions van llançant propostes com el joc de la verticalitat i la horitzontalitat; un homenatge a Monet, fet amb 473 petits cartrons; repeticions d'elements similars que mai no són el mateix dibuix; imatges amb color realitzades amb ordinador i tot un reguitzell de derivacions del que és la pintura i el dibuix de Chancho: una geometria poètica plena d'humanes imperfeccions que desfà la fredor de la geometria científica. Especialment brillat és Aniversari, la peça amb què es clou l'exposició: un autoretrat realitzat amb motiu del seu 71 aniversari. La seva imatge ideal està representada per 71 números 1 fets amb les que estan considerades les millors tipografies del món.