Policia amb ànima de metall

“Mig home, mig màquina, tot policia”, deia la publicitat del Robocop original, als anys 80. Un eslògan que podia atreure un cert perfil de públic amant del cinema d'acció, però que camuflava un debat ètic i polític sobre la humanitat (o no) d'aquest superpolicia, creat a partir d'un home malferit i l'alta tecnologia del camp de la robòtica.

Després de guanyar l'Ós d'Or de la Berlinale del 2007 amb Tropa de élite, una violenta història policíaca ambientada a les faveles, i de batre rècords de taquilla del Brasil amb la seqüela, Tropa de élite 2, el cineasta José Padilha va ser convocat a un despatx de la Metro Goldwin Mayer i li van oferir dos possibles remakes per dirigir: Los siete magníficos i Hércules. El director brasiler explica que va dir que no li interessaven, i va assenyalar un pòster de la paret del Robocop de Paul Verhoeven. “Sí que m'agradaria fer aquest remake”, va dir. Ja feia anys que Darren Aronofsky treballava en aquest projecte, però quan el cineasta va optar per fer Cisne negro, li van oferir dirigir-lo a José Padilha. “El meu interès era explorar les idees subjacents al concepte de Robocop”, ha explicat Padilha, que hi veu relació amb els moderns drons que fan la guerra en països llunyans sense ni tan sols posar en perill l'exèrcit. “En el futur, tindrem robots que prendran les seves pròpies decisions. Així, si un d'ells mata un nen per error, qui serà el culpable? La companyia que va fer el robot? L'exèrcit que el va utilitzar?”

Amb aquest debat al darrere, Padilha ha dirigit una història ambientada a Detroit l'any 2028. Els Estats Units tenen guerres declarades arreu del món, on envien drons i robots a lluitar. Però el dilema moral que representa aquest tipus d'armament fa que estigui prohibit en territori dels EUA. Feta la llei, feta la trampa: a partir d'un policia mig mort per una explosió, creen un policia mig humà i mig robot que és legal.

La pel·lícula vol ser fidel a l'esperit del film original. Hi ha, però, alguna diferència remarcable, com el fet que Alex Murphy, el policia-robot, és plenament conscient des del primer moment de qui és i en què l'han convertit. Interpretat per Peter Weller a la primera versió, per al nou film es va especular amb els noms de Michael Fassbender i Matthias Schoenaerts. L'elegit finalment va ser l'actor suecoamericà Joel Kinnaman, el protagonista de The killing. Tot i que el director s'ha volgut desmarcar del cinema de superherois, aprofundint en els aspectes morals, l'esquema és semblant a les superproduccions de Marvel i similars. Com les altes dosis d'acció i efectes especials, o un repartiment que combina un protagonista poc conegut amb estrelles de secundaris: Gary Oldman, Michael Keaton i Samuel L. Jackson.

La pel·lícula s'estrena avui a la majoria de països, i ho va fer en alguns territoris fa una setmana. No hi ha encara dades rellevants de taquilla, però sí algunes crítiques de mitjans anglosaxons que es mostren dividides: des de qui parla d'una avorrida pel·lícula d'acció fins a qui opina que Padilha reinventa el personatge per donar resposta als profunds canvis que hi ha hagut a Amèrica en els 27 anys que han passat entre un Robocop i l'altre.