Sobre la creativitat

Una altra idea de capital

Avui ens omplim la boca d'una paraula màgica: creativitat, i fins i tot els poders públics i les administracions s'afanyen a posar la parauleta a les seves targetes de presentació. Però algú sap com agafar-la? Fa quaranta anys, un artista visionari, Joseph Beuys, va projectar un sentit expandit de l'art vers la societat en proclamar la creativitat com a capital enfront del diner. I ara sembla que ja hem arribat a aquest punt. Va anunciar que tot home és un artista, en potència. La creativitat no és entesa aquí com a desplegament del geni en una disciplina artística, sinó aplicada en qualsevol dels dominis de la vida diària o camp d'acció de cadascú en el marc d'una societat orgànica, cosa que vol dir la dissolució de l'art en el que és real i l'expansió de la creativitat en el cos social.

Pescara recorda Beuys

La Cambra de Comerç de Pescara, zona dels Abruços on Beuys va desenvolupar el programa Difesa della natura els darrers quinze anys de la seva vida, acaba de celebrar l'esdeveniment Remember Beuys, a càrrec de Lucrezia de Domizio Durini i de Claudio Sarmiento, per recordar la discussió econòmica que l'artista mantingué el 12 de febrer del 1978 en aquesta cambra, amb el títol Fondazione per la rinascita dell'agricoltura, on anuncià la creació de la Free International University (FIU) i publicà el llibre vermell on explica la Tercera Via econòmica. S'ha recuperat el film original d'aquesta conferència i se n'ha actualitzat el pensament amb un seminari d'experts en el mateix espai on s'havia celebrat fa trenta-sis anys.

Per una altra democràcia

A la Documenta 5 de Kassel del 1972 Joseph Beuys va parlar molt de la democràcia directa com a acció artística i va promoure la superació del drama europeu de postguerra, que no ha deixat de ser mai una amenaça, mitjançant l'activació de la creativitat com a proposta per al renaixement de la societat. El trauma d'Auschwitz, diu Beuys, només es pot superar per una dinamització interna de l'home, és a dir, posant en moviment la creativitat, la llibertat humana, la presa de consciència del que és pensar, sentir o voler. En definitiva, per un desplegament de les forces creatives. Cofundador del partit dels Verds a Alemanya, defensà l'autodeterminació i la llibertat humana com a punt d'arrencada del que és creatiu o artístic. Per Beuys, la democràcia exigeix molt més de les persones i vincula la creativitat al fet de l'autodeterminació de l'individu, i això vol dir que s'han d'assumir responsabilitats, que l'individu ha de participar, cooperar, que ja no es pot viure egoistament només per a un mateix. Llibertat humana, autodeterminació i creativitat formen part, doncs, del mateix eix en la idea de democràcia de Beuys, un pensament clau en el moment que estem vivint al nostre país. I és que cap d'aquestes tres condicions ni es donen ni es regalen, sinó que es guanyen i només poden sortir de dins de les persones i dels pobles.