Multiculturalitat simplificada

Fa pocs mesos, en un polèmic llibre titulat L'identité malheureuse sobre les característiques de la identitat francesa, el filòsof Alain Finkielkraut es preguntava què volia dir avui dia ser francès i acaba reconeixent que França era un país on es parlaven moltes llengües diverses, es practicaven múltiples religions i funcionaven nombrosos sistemes de relació cultural. Reem Kherici sembla voler-nos demostrar a París a toda costa com aquesta suposada identitat francesa basada en la diversitat és fràgil i funciona com una construcció. Per exemplificar-ho, explica la història d'una estilista d'origen marroquí que viu perduda entre les sumptuositats del món de l'alta costura. Un bon dia té problemes amb la policia, que descobreix que té els papers caducats. Maya, la protagonista, serà deportada al Marroc, on retrobarà els seus germans i el seu pare, amb qui sempre ha mantingut una relació complicada. El viatge al Marroc a la recerca de la seva identitat servirà perquè la protagonista baixi del núvol en què ha convertit la seva vida parisenca, retrobi els lligams d'origen i s'adoni que és filla de la pobresa.

Reem Kherici decideix explicar aquesta història en clau de comèdia, juga amb els contrastos, amb el caràcter de nena mimada de la protagonista i accelera la trama cap a una sortida que li permeti tornar a recuperar la seva condició de triomfadora en el món de la moda. El to de comèdia és molt simple, perquè en lloc d'aprofundir en el xoc cultural, no fa res més que tractar del tema des dels tòpics més caricaturescos. El Marroc és el lloc on tots els funcionaris són corruptes, on tot és brut i fa pudor. París, en canvi, és el lloc del luxe, de la moda i del disseny. El contrast no pot ser més elemental.