Estrena
Bernat Salvà
Lluitar amb llapis i paper
Una imatge evocada per una àvia en aquest documental sintetitza tota la crueltat de la repressió franquista: al final de la Guerra Civil, quan tenia cinc anys, va veure la desfilada de la victòria al seu poble i va arrencar a córrer, cridant en veu alta a la seva tieta adoptiva: “Corre, amaga't, que vénen els que van matar els pares!” Es diu Hilda Farfante i la seva mare era una de Las maestras de la República que donen títol a aquesta pel·lícula, guanyadora del Goya d'enguany al millor documental, que s'estrena avui als cinemes.
La seva directora, Pilar Pérez Solano, explica en una entrevista a El Punt Avui que ha afrontat la història en positiu: “No volia mostrar només la part fosca de la repressió, havíem de donar la visió positiva del seu treball, mostrar el seu llegat. L'escola pública actual es va començar a construir a partir del que elles havien creat.” El documental neix d'un encàrrec del sindicat de mestres FETE-UGT, que “feia temps que investigava aquest tema i va fer unes jornades a la Biblioteca Nacional”. L'interès que va despertar va desbordar les expectatives, i després en van fer un llibre, que també es va esgotar i ja va per la sisena edició. En adonar-se de “les enormes expectatives” que generava, van proposar a Pilar Pérez de fer un petit reportatge que en principi s'havia difondre per internet, però que ha acabat estrenant-se als cinemes i guanyant el Goya al millor documental. “Em van inocular el virus de les mestres”, diu la directora, que es va embarcar amb entusiasme en un projecte fet “amb molt pocs mitjans”. “Però em va semblar una història que es mereixia ser contada”, va dir. “Tot s'ha fet a cop d'entusiasme, i la història s'ha anat fent gran, gràcies sobretot al fet que s'hi ha involucrat molta gent, és un projecte molt col·lectiu. En explicar el projecte, tothom hi volia col·laborar, i ens van fer arribar imatges meravelloses.”
L'escola catalana
Tot i que se centra en mestres d'altres indrets de l'Estat, el film inclou referències a Catalunya. “El nucli de mestres catalans tan capdavanter i avantguardista que hi havia va ser molt important –diu la cineasta–. Faig menció expressa en el documental al que van representar, i la Fundació Rosa Sensat ens ha ajudat molt, enviant moltes imatges i informació.”
Testimonis d'historiadores i de familiars de les mestres s'alternen al film amb imatges d'arxiu i amb una part de ficció, una mestra interpretada per una actriu que “va introduint blocs de contingut a través d'una veu en off feta a partir de textos del llibre Historia de una maestra, de Josefina Aldecoa.”
Pilar Pérez Solano ha fet molts col·loquis sobre la pel·lícula. “La reflexió més bonica que es pot fer és imaginar aquest país si la modernitat de les mestres hagués tingut continuïtat. Seríem un país més modern i avançat. Crec que els valors de la democràcia, la igualtat, la llibertat i la solidaritat que transmetien ens hauria fet millors en tots els aspectes.” I hi afegeix una altra reflexió: “És difícil aconseguir els drets, i fàcil perdre'ls. Vivim en un món cíclic, i no s'ha de deixar mai de defensar el que un té.”
