Territori

No som tan lluny

david marín

Israel a Ponent

Tant l'Israel actual com la cultura hebrea de la Catalunya medieval han estat molt presents aquesta setmana a les terres de Lleida. Va obrir foc el fotògraf mallorquí Miguel Font a la capital de Ponent amb una exposició de fotografies de Tel Aviv inaugurada dimarts a la sala Montsuart de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Font és un fotògraf que atrapa les imatges més quotidianes i en fa un retrat alegre, sincer i costumista de la realitat de les societats que visita. Així, l'exposició mostra el Tel Aviv de les persones anònimes, els colors dels carrers, les botigues, els negocis, els cotxes, la roba de les senyores i l'ambient de les oficines. A l'acte inaugural de la mostra hi havia d'assistir l'ambaixador d'Israel a l'Estat espanyol, que finalment va justificar la seva absència per motius d'agència i va enviar un text on agraïa l'interès de les institucions catalanes i lleidatanes per Israel.

Perquè l'interès no s'acabava aquí. Dijous l'Institut d'Estudis Ilerdencs va programar un concert de jazz tot resseguint la història del klezmer, la música dels jueus de l'Europa oriental durant la història medieval, amb versió soul amb el trompetista nord-americà Matthew Simon, el percussionista també nord-americà Rob Citron, el català Xavier Figarola al clarinet i saxòfon, l'espanyol Juan Carlos García a l'acordió i l'argentí Alejandro Fränkel al contrabaix. Però el plat fort del que la Diputació de Lleida, promotora d'aquests actes, batejats com la Setmana d'Israel, ha estat l'obertura de l'exposició Tragèdia al Call, Tàrrega 1348, així com la senyalització dels principals elements urbans de l'antic barri jueu de la capital de l'Urgell. L'exposició té un alt valor simbòlic i de reparació històrica. L'any 1348 es va cometre a Tàrrega el terrible assassinat massiu de jueus. Hi van morir uns dos-cents jueus a mans dels seus veïns cristians. La matança es va produir en el context d'una forta crisi econòmica, unida a l'atac virulent de la pesta negra a Catalunya aquell any 1348. Els jueus, elements vistos com a aliens per la població cristiana, i amb una posició de creixement econòmic i urbanístic durant les dècades anteriors a la crisi, s'havien convertit en l'ase dels cops d'una població que es trobava de sobte exposada a la misèria i a una epidèmia mortal. Aquell any es van produir atacs similars a Barcelona i a Cervera, però el de Tàrrega va ser fidelment documentat per Josef ha-Kohen i la Cancelleria Reial. Les excavacions fetes al call de Tàrrega i especialment a la necròpolis de les Roquetes el 2007 han corroborat la magnitud de l'assalt, que ara l'exposició posa a l'abast del públic. Les intervencions arqueològiques també han permès recuperar una significativa quantitat d'objectes personals de la comunitat jueva dels segles XIV i XV, com anells amb inscripcions en hebreu, polseres, arracades i penjolls de diferents materials. Una de les peces medievals més destacades són les cinc escultures de pedra dels apòstols gòtics situats al call que formaven part de l'antiga portada monumental de l'església parroquial.

La Setmana d'Israel a Lleida culmina dimarts 25 de març amb una marató de quatre pel·lícules israelianes a l'Espai Funatic.

Polèmica
L'exposició ha arribat amb polèmica. Un exregidor, Xavier Mayora, va retornar dimecres la insígnia d'or de l'Ajuntament en protesta per haver convidat un representant israelià a l'acte tot i la criminal agressió, va dir, del govern d'Israel als palestins.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.