cinema
jordi camps
Dones de cine, més enllà de la invisibilitat
Una exposició al Museu del Cinema reivindica el paper de la dona a la història del cinema, poc tractada a la versió oficial
La mostra es vertebra a partir de quatre assaigs audiovisuals
Com tota versió oficial, la de la història del cinema té molts buits i mancances. I entre aquests, el paper de la dona és dels que més s'han relegat a l'ombra. Per reivindicar-ne la contribució i, de passada, esmenar una part d'aquest error historiogràfic, dues gironines, Íngrid Guardiola i Marta Sureda, han impulsat La dimensió poc coneguda: Pioneres del cinema, un ambiciós projecte de caràcter educatiu, creatiu i divulgatiu, que apropa al públic el treball que les dones han desenvolupat al llarg dels anys en l'àmbit cinematogràfic.
Un dels primers resultats d'aquest projecte –amb voluntat de continuar creixent– és l'exposició que aquests dies, i fins a l'1 de juny, es pot veure al Museu del Cinema, i que està vertebrada a partir de quatre assaigs audiovisuals.
Les quatre peces són el resultat d'un treball d'investigació i un verdader procés d'arqueologia audiovisual que enfoquen la mirada a quatre col·lectius professionals ben remarcats: guionistes, cineastes, muntadores i actrius. Cada assaig –d'uns 30 minuts de duració– estableix un diàleg entre el passat i el present a partir d'un treball exhaustiu de documentació que ha donat peu a un discurs històric de cada tema. El visitant també pot consultar i ampliar els continguts de les peces audiovisuals a través d'un espai virtual on line on es troben entrevistes il·lustrades amb professionals i experts dels diferents àmbits (entre altres, Imma Merino, Àngel Quintana, Esteve Riambau, Neus Ballús, Mar Coll, Isa Campo i Laura Merino).
Cadascun dels vídeos s'acompanya d'un retrat d'un projecte d'una pionera fet per l'artista Andrea Btoy.
Guionistes
Des dels inicis del cinema fins a l'actualitat moltes dones han col·laborat en la transformació de les tècniques narratives del guió, tot i que sovint no han rebut el reconeixement merescut. Les primeres dècades, moltes d'aquelles guionistes pioneres van encetar la seva carrera cinematogràfica en el terreny de la interpretació, per més endavant combinar les dues facetes escrivint els seus propis guions (cas d'actrius còmiques tan populars com Mabel Normand). En aquests primers anys, destaca sobretot el treball col·lectiu i participatiu entre aquestes emergents professionals i altres dones actrius i cineastes (com els duets formats per Frances Marion i Mary Pickford). Al període clàssic de Hollywood, guionistes com Anita Loos –firmant de screwballs cèlebres– (a la foto) o Lillian Hellman van fer-se un nom destacat.
muntadores
Als orígens del cinema, aquesta faceta professional estava relegada a les dones, ja que s'equiparava a la feina de les costureres. Si bé als EUA jugaven un paper més tradicional, en altres països, com Rússia, dones com Elisabeta Svilovai Esfir Shub van renovar el muntatge en col·laboració amb Eisenstein. Com apunten les autores de l'assaig, “la sala de muntatge era un espai matriu de cocció de la pel·lícula, un espai aïllat, íntim, apartat, on el franquenstein de la pel·lícula cobrava vida gràcies a la feina del muntatge de les dones”. Més endavant, el cinema europeu als anys cinquanta i seixanta va ser un terreny fèrtil per a les muntadores i amb el Nou Hollywood són la pedra angular de moltes pel·lícules (Telma Schoonmaker –a la foto–, Verna Fields, Marcia Lucas, Sally Menke…)
actrius
A diferència de les altres facetes artístiques, les actrius sempre han tingut un paper més rellevant a la història del cinema. Aquest assaig sobre la interpretació femenina tracta, entre altres temes, sobre la representació de la dona al cinema i els estereotips que es van crear a l'star system de Hollywood. La tesi defensa com l'home construïa un desig innegable envers la dona a partir d'arquetips que han anat variant al llarg del temps. Hi ha casos excepcionals, com Florence Lawrence, Mary Pickford o Lillian Gish (a la foto), que controlaven elles mateixes el seu caixet i tenien sovint més poder que el director; o com el d'Ida Lupino, cèlebre femme fatale, que cansada dels seus rols a la pantalla va allunyar-se del glamur per escriure, dirigir i produir les seves pròpies pel·lícules amb personatges més reals.
cineastes
Des de les pioneres del cinema com Alice Guy (a la foto, una de les directores i productores més rellevants de la Gaumont) i Lois Weber (la primera cineasta nord-americana, innovadora i polèmica pels temes socials que tractava) fins a les cineastes actuals, joves avalades per la crítica com Sofia Coppola i Mia Hansen-Love o consagrades per la seva fructífera carrera com Agnes Varda, passant per les cineastes avantguardistes com Maya Deren o Vera Chytilova, totes elles i tantes d'altres han reeixit –no sense dificultats– en el seu intent de sobresortir com a cineastes de l'ostracisme femení que sempre ha marcat la indústria cinematogràfica. Durant anys, tot sovint relegades al cinema no professional, convencional i de ficció, algunes cineastes van resistir treballant en gèneres perifèrics com el documental i l'experimental.