art
L'il·lustrador Marc Vicens treu el públic de l'anonimat
El dissenyador gironí concep per al cartell de la Fira de Tàrrega un repertori de 300 espectadors individualitzats
Acaba de pintar un mural per a la Facultat d'Educació
És el responsable de la imatge corporativa de la Universitat de Girona des de fa una colla d'anys, prou almenys perquè una institució identificada amb la gravetat de l'estudi hagi pres una coloració dinàmica i festiva, com el mural que acaba de pintar en un dels passadissos de la Facultat d'Educació en un dels “punts verds” pensats perquè els estudiants s'hi aturin a fer tertúlia, a carregar el mòbil o a descansar entre classe i classe, i on des d'ara tindran la companyia d'un bosc de conte infantil, que invita alhora a la plenitud i la fantasia. Marc Vicens (Cornellà de Terri, 1972), dissenyador gràfic i il·lustrador, compagina els encàrrecs institucionals de la seva feina, on així i tot assegura que té llibertat per fer bastant el que vol, amb la creació per a publicacions com ara la Revista de Girona, per a llibres infantils i, des de fa quatre anys, també per a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega.
La col·laboració va començar el 2011, quan Jordi Duran, que acabava de ser nomenat director artístic de la mostra, va encomanar-li el cartell de les quatre edicions següents. Sabent que amb la pròxima fira, doncs, que se celebrarà de l'11 al 14 de setembre, s'acabarà la relació compromesa, Marc Vicens ha concebut no un cartell, sinó tres-cents. Desmesura? No: entusiasme. Per una vegada, afirma, ha volgut que en la imatge identificativa de Tàrrega tingui tot el protagonisme el públic, però no com una massa indefinida, sinó individualitzat a través de tres-cents espectadors possibles, anònims però versemblants, que faran que aquest any ni un sol cartell de la fira sigui igual a cap altre, com la mateixa fisonomia humana. “La intenció és que cada un d'aquests personatges pugui tenir nom i cognom, encara que siguin inventats, que representin gent que podria ser real”, explica el dissenyador, que de moment ja ha donat forma a seixanta dels seus espectadors, tots elaborats amb tinta xinesa, que li ha permès, a més, afirmar de nou el gust per la manualitat i el gest, sovint viciat pel domini de l'ordinador en el disseny.
No són, però, figures abstractes en un imaginari pati de butaques, sinó individus normals i corrents, un estudiant, un escombriaire, una mestressa de casa, un home en un cafè, algú que passava per allà... Al·lusions explícites al paisatge humà que és de preveure en una fira que porta el carrer adherit al nom. Marc Vicens va fer els primers esbossos durant el Temps de Flors de l'any passat: les grans aglomeracions són ideals per retratar la gent sense ser advertit i, a més, explica sorprès d'ell mateix, ha acabat aprenent a dibuixar sense ni tan sols mirar el paper, amb resultats d'una espontaneïtat sorprenent. De fet, confessa que a vegades, per mirar de desaprendre, de no enquistar l'estil, s'obliga fins i tot a agafar el llapis amb la mà esquerra. Segueix, a més, la recomanació dels clàssics, “nulla dies sine linea”, aplicada en el seu cas al dibuix, així que de dilluns a divendres s'imposa l'“autoencàrrec” de crear la il·lustració per a algun text que hagi llegit, una novel·la, un article, un poema, una cançó, i divulgar-la a través del seu bloc (menjarblancv2.blogspot.com.es), un catàleg de textos i imatges que confirmen un gust al·luvial i no poc refinat per la lectura: Berger, Perec, Artaud, Ferrater, Brossa, Anne Sexton, Bauçà, Buzzati, Foix, i també Sisa, Puntí, Els Amics de les Arts o Quimi Portet. Il·lustrar textos és, de fet, una de les facetes que més l'atrauen del seu ofici: “Tenia un professor que ens deia que un bon il·lustrador havia primer de tot de saber llegir, perquè entre línies de qualsevol escrit, sempre hi ha amagat el dibuix.”