En el principi va ser el paisatge

Des de les primeres puntades de la història de l'art, els artistes han buscat formes per relacionar-se amb el paisatge. Com a símbol o en la seva interpretació més realista. I el centre d'art Lo Pati, que té la seva seu a Amposta, al cor de les Terres de l'Ebre, ha apostat des de la seva obertura, a finals de 2011, pel paisatge com a punt de trobada entre disciplines artístiques. Lo Pati ha volgut aprofitar la singularitat del paisatge del Delta (el riu, els arrossars, les dunes, els canals o les coeteres), per estrènyer la vinculació entre art i natura. I d'això n'ha fet la seva especialització. És en aquest camí, el de les múltiples interpretacions i possibilitats d'interrelació del paisatge, que es troba la que és la primera exposició de l'any de Lo Pati-Centre d'art de les Terres de l'Ebre, Paisatge motor. Geografies I, que reuneix sota el mateix sostre cinc propostes, de signe molt diferent una amb altra, però totes amb el paisatge com a punt de partida. La mostra, que estarà oberta fins al 10 de maig, també suposa la presentació del nou director del centre, Vicent Fibla, que substitueix en el càrrec Blai Mesa. L'exposició posa cara a cara el treball fotogràfic de Marc Serra, la videocreació de l'autora ebrenca Zoraida Rosselló i l'italià Paolo Piras, la intervenció en espais públics d'Albert Gusi, el paisatgisme sonor del basc Mikel Nieto i els relats carregats de simbologia de la creadora barcelonina Laura Marte.

Albert Gusi, avesat a trepitjar territori i a fer-lo el centre de les seves accions fotogràfiques, hi presenta el projecte A mapamar una illa, una peça “intangible”: una illa ha aparegut al delta i Gusi se l'ha fet seva. “L'illa té tants alberts de llarg per tants d'ample.A pams, a peus, a cossos. L'Albert l'ha mapamat, li ha pres la mida, l'ha fet seva, sense ser-ho”, expliquen els responsables de Lo Pati.

Laura Marte ha creat la seva obra a partir de l'estudi de les coeteres de Deltebre. Ha estat documentant aquestes construccions disseminades per la zona, en les quals s'emmagatzemaven els coets que feien servir per reduir la calamarsa i transformar-la en pluja. Acabada la recerca, l'artista visual ha bastit la seva obra a partir dels símbols trobats a Deltebre: “El fang com a fonament del camí, l'arquitectura de la coetera, construïda a partir de geometries bàsiques, el coet com a unió entre el cel i la terra, la disposició de les coeteres com una constel·lació arcaica i pangeística, l'arròs com a element únic i desenvolupador del paisatge, origen i final del temps”, apunta.

Per la seva banda, l'artista sonor Mikel R. Nieto ha portat a Amposta The burden of identity, una instal·lació sonora que dóna continuïtat al projecte Observatori de l'Escolta, un treball d'investigació que reflexiona sobre les fronteres entre el món natural i el món artificial, a partir de la creació d'un arxiu de gravacions sonores dels espais naturals del Prat de Llobregat i de l'aeroport.

La fotografia és present a la mostra de la mà de Marc Serra i la seva obra Fora de camp, un treball que suggereix una nova versió de l'enquadrament fotogràfic. Serra ha generat l'obra enquadrant i reenquadrant part d'una escena, i el resultat són imatges que plantegen “una realitat amplificada”.

I, finalment, Zoraida Rosselló i Paolo Piras s'endinsen en la videocreació amb Oriza sativa, un projecte nascut de l'observació de l'arròs com a protagonista omnipresent del paisatge del Delta de l'Ebre.

Divendres passat, durant l'acte inaugural de l'exposició, va actuar la banda catalana Ocellot, “que explora la vessant psicodèlica que més encaixa amb la idea del paisatge com a motor de treball”, segons els responsables de Lo Pati. Ocellot va presentar a Amposta el seu disc Molsa Molsa.