Recuperen les prediccions històriques de Deulofeu

Alexandre Deulofeu (l'Armentera, 1903-Figueres, 1978) era farmacèutic de professió, però les estones que no despatxava xarops rere el taulell exercia de filòsof de la història, científic, matemàtic, químic, artista, músic i republicà, segons l'acolorit aiguabarreig d'interessos amb què el va retratar Josep M. Bordas. Una de les seves teories més fenomenals, en la qual va treballar intensament durant els anys d'exili i fins a la seva mort, girava al voltant de la concepció cíclica de les civilitzacions, una “matemàtica de la història” per la qual cap cultura no sobreviu més de 5.100 anys, dividits, com els organismes vius, en tres períodes de 1.700 anys cada un que corresponen al creixement, la plenitud i la decadència. Els imperis, segons les seves estimacions, tenien al seu torn una vigència mitjana de 550 anys, càlculs dels quals va extreure algunes prediccions en el seu moment considerades fabuloses, com ara la caiguda del mur de Berlín, la fi del comunisme, l'hegemonia d'Alemanya a Europa o l'expansió mundial de la Xina.

Els seus lectors més devots el tenen per una mena de Nostradamus empordanès, encara que amenaci d'aixafar la guitarra als sobiranistes més impacients: segons la seva profecia, l'imperi espanyol no arribarà al col·lapse fins al 2029 i, per tant, abans d'aquesta data és improbable la independència de Catalunya. Deulofeu va desenvolupar les seves tesis en una obra monumental de nou volums, però Juli Gutiérrez, nét de l'erudit i estudiós apassionat del seu llegat, ha cregut oportú presentar una edició més manejable que ha aconseguit finançar a través del micromecenatge i la complicitat de l'editorial Lapislàtzuli. La matemàtica de la història, amb pròleg de l'escriptora i periodista Patrícia Gabancho, que va tractar personalment Deulofeu, es presenta avui (19 h) al Museu del Joguet de Figueres, amb Juli Gutiérrez i Narcís Oliveres Terrades, doctor en dret, exsenador i exconseller.