patrimoni
jordi camps i linnell
Quan projectar fantasmes era pedagògic
El Museu del Cinema incorpora a la seva col·lecció una llanterna màgica de fantasmagoria, una peça única del segle XIX destinada a usos educatius
Les dimensions,
la conservació i l'equipament la fan una peça única
És l'aparell
de projecció d'imatges més antic de Girona
W
William Castle es faria famós a Hollywood pels trucs i cops d'efecte que acompanyaven alguns dels seus films, com ara fantasmes il·luminats i descàrregues elèctriques. Una evolució de les fantasmagories?
Molt abans de l'aparició del cinema, a finals del segle XVIII i a principis del XIX, un dels espectacles audiovisuals que més popularitat van gaudir són els anomenats fantasmagories. Dins d'estances fosques, els espectadors de l'època disfrutaven patint amb l'aparició d'imatges esfereïdores –generalment, fantasmes, espectres, monstres, dimonis i tota mena d'esperits de la mort i fenòmens paranormals– que els envoltaven immersos en una atmosfera d'aire gòtic, on tot sovint efectes de llum, fum i sonors incrementaven les sensacions de por. El truc es trobava rere la pantalla translúcida, on s'amagava el projector, l'anomenat fantascopi, en realitat una llanterna màgica evolucionada que, originalment, Paul Phillidor ja havia utilitzat per a un espectacle propi però que va ser el belga Etienne-Gaspar Robertson (1763-1837) qui el va desenvolupar i estendre de París a totes les capitals i grans ciutats del món.
Aquest tipus de llanterna màgica, però, també podia tenir finalitats educatives. En una era on encara no existien els powerpoints ni les pissarres electròniques, ni tampoc les diapositives, aquest giny també va reconvertir la seva funcionalitat per a finalitats pedagògiques en instituts i gabinets de ciència.
Precisament, una llanterna màgica del tipus fantasmagoria (datada aproximadament als voltants del 1850) s'ha incorporat al fons patrimonial del Museu del Cinema per instal·lar-se definitivament a la seva exposició permanent. Les seves particularitats tècniques, dimensions i bon estat de conservació la situen com a una peça quasi única, “excepcional” en paraules del director del museu, Jordi Pons, que remarca que es tracta de l'aparell de projecció d'imatges més antic de Girona.
Un fantascopi excepcional
La seva procedència, també insòlita, encara afegeix més categoria a aquest aparell procedent del Museu d'Història de la ciutat i originàriament adquirit a mitjan segle XIX per l'antic Institut de Segon Ensenyament de Girona amb destinació al seu gabinet de física d'instruments científics.
Estudis recents indiquen que aquest giny va ser adquirit cap al 1850, presumiblement a l'empresa de fabricació de material científic Lerebours et Secrétan de París, per l'Institut de Segon Ensenyament de Girona per al seu gabinet de física. Malgrat que no és un aparell científic recomanat pel Ministeri d'Instrucció Pública, l'Institut de Girona el va comprar segurament per la seva “reconocida utilidad a la enseñanza” –tal i com s'indicava en informes ministerials– així com per poder ensenyar als alumnes les tècniques de projecció innovadores de l'aparell. Segons consta als historiadors, els gabinets de física, química i ciències naturals de l'Institut de Girona durant el segle XIX es caracteritzaven per estar molt ben dotats d'aparells científics, per sobre del que recomanaven les autoritats educatives de l'època.
Remarca Pons que l'ús de la llanterna màgica com a eina educativa ja està documentat en el segle XVIII, però serà a partir de mitjans del segle XIX quan comenci a estendre's com una pràctica cada vegada més comuna en les institucions educatives europees i nord-americanes.
Un model evolucionat
Concretament, aquesta llanterna màgica evolucionada, i perfeccionada, de la primera meitat del segle XIX podia realitzar totes les tècniques de projecció pròpies dels espectacles de fantasmagoria: retroprojecció, projecció de cossos opacs, moviment del projector –per això està equipat amb rodes, molt sovint cobertes amb cautxú o roba per no fer soroll–, enfocament i desenfocament de la imatge, regulació de la intensitat de la llum... entre altres.
Tota una sèrie d'innovacions tècniques que demostren la importància que van adquirir aquesta mena d'espectacles de fantasmagoria a la història del precinema. I per això, el relleu que li dóna el Museu del Cinema de Girona exposant-lo en un àmbit museístic que s'ha reformat especialment per a l'ocasió.
Excepcionalitat
En el transcurs de la recerca per documentar aquest aparell, el director del museu indica que s'ha constatat que altres instituts d'ensenyament secundari d'arreu de l'Estat disposaven de llanternes màgiques als seus gabinets d'aparells científics històrics. Consta que des de la seva creació, alguns instituts van augmentar i millorar les seves col·leccions d'instruments científics, superant allò recomanat per les autoritats educatives, no només amb l'adquisició d'instruments d'àrees específiques de la física experimental, sinó també amb la incorporació d'aparells amb una intenció explícitament pedagògica, com van ser els estereoscopis, les càmeres fotogràfiques i les llanternes màgiques.
Tanmateix, en cap cas no s'ha detectat la presència d'una llanterna màgica tipus fantasmagoria com la de Girona. I menys de l'antiguitat d'aquesta. “Tampoc a nivell internacional no és usual trobar-ne d'aquest tipus i dimensions en col·leccions públiques o privades”, explica Pons.
Tot plegat corroboraria el fet que l'Institut Vell de Girona estigués avançat en el seu temps, ja que també segons els inventaris consta que disposava d'altres aparells, com ara estereoscopis o càmeres fotogràfiques d'última tecnologia.
Per reforçar aquesta tesi, com bé remarca l'historiador, només cal observar com en els tractats de física experimental de l'època –els de Beudant (1830), Ganot (1856) i Guillemin (1868)– que utilitzaven els instituts, també el de Girona, en el seu apartat d'òptica dediquen especial atenció a les llanternes màgiques i, en alguns casos de fantasmagoria.
