Carme Sanglas: mirar el futur des del passat

L'artista Carme Sanglas (Barcelona, 1953) ha realitzat una connexió amb generacions que no són la seva que li permet instal·lar-se en el futur. Ho ha fet amb un llenguatge que no és el seu, el del videojoc, però ha sabut incorporar les seves imatges característiques farcides de poètica en un univers en què encara regna un lampista italià. La seva participació en el videojoc sobre Espriu no ha estat un mer exercici il·lustratiu, perquè Sanglas a les seves representacions els hi afegeix un plus que va més enllà de la significació òbvia. Busca pluralitat de significats, camps oberts per on la imaginació de l'espectador circuli lliurement. i això és el que fa que les seves imatges que evoquen antigues civilitzacions mediterrànies o vingudes d'Orient no siguin il·lustracions en el sentit estricte, sinó pintures.

“Concebo els meus quadres com un objecte que s'ha de percebre en directe, tenint-lo davant, contemplant-lo. I això difereix d'una obra com la il·lustració, que està pensada per ser reproduïda de manera seriada”, explica.

A més de pintora, i amb aquest gust per l'objecte, Carme Sanglas ha realitzat objectes-escultures que també tenen una evocació d'antigues cultures, d'ofrena als déus.De cant a la vida, però també de reflexió sobre la mort. L'univers de Sanglas és, en el millor dels sentits, molt primari: enalteix la vida sense amagar-ne els contrasentits. I la mort és la seva principal contradicció. La seva obra és d'una religiositat profana.

El seu pas pel món del videojoc, tot i el maldestra que pugui ser jugant-hi, li ha deixat la necessitat i el desig de treballar en un futur l'animació, en una idea que evocaria la convenció de les sèries de quadres. Ha descobert que la pintura pot seguir sent pintura afegint-hi seqüències, moviment. I aquest és un camí que vol explorar.

El fet que una artista de les seves característiques hagi estat triada per realitzar el videojoc El món d'Espriu, que ha promogut L'Any Espriu com a cloenda de les activitats i amb el suport de l'Obra Social de La Caixa, és un símptoma que el món de l'art, sense perdre essències, pot circular per molts camins.I no és només una qüestió d'exploració de noves vies, sinó de donar alternatives als artistes per promoure la seva dedicació professional.