cultura

Mirador

El primer Sant Jordi, amb la mirada d'una becària

La llum empeny la persiana amunt. Confirmat, farà bon dia. Un sospir. Ja se sap, el sol és l'últim garant d'un bon Sant Jordi. El factor decisiu. La pluja no encaixa en el meu imaginari de diada i enguany encara menys. No només és el meu primer Sant Jordi a la professió, també és un primer dia per a escriptors, editorials, llibreters, traductors i il·lustradors que treballen per aconseguir un primer lector per als seus llibres. I un segon, i un tercer, i molts més.

El ritme imparable del dia engega a l'hotel Regina i, entre un munt de cares conegudes, descobreixo el barret taronja de Pilarín Bayés. Envoltada de gent, somriu, no sembla pas atabalada. “Avui és el dia més bonic de l'any!” El meu primer llibre de Sant Jordi, fa més de vint anys, va ser un dels contes d'en Pau i la Laia, d'Adelina Palacín i Assumpta Verdaguer, amb els ninots ja mítics de la Pilarín. Les seves il·lustracions segueixen sent un caramel per als més menuts: la petita Jana fulleja embadalida Petites Històries agafada de la mà de la seva mare, que prou feina té a evitar que ensopegui a les escales de la plaça Catalunya. Barcelona s'ha abocat al carrer a mig matí. Ja fa hores que la Nadiya és a la cantonada de la Rambla amb el carrer Ferran i arrossega un cubell ple de roses roges. Diu que, tot i ser el seu primer Sant Jordi, "està venent més del que pensava". A la plaça Sant Jaume, l'Alain i la M. del Mar celebren la seva primera diada. Comparteixen passió pels llibres i pel cinema: ella li ha dibuixat la rosa de la Bella i la bèstia al primer full de Perduda, una novel·la negra de Gillian Flynn.

El millor de Sant Jordi és la curiositat. Tothom sembla interessar-se més pels llibres: remenen, pregunten, rumien, comenten. N'hi ha que s'escapen de la feina per trobar el que busquen en un temps rècord, d'altres que s'entretenen sense pressa palpant les cobertes i desconeguts que comparteixen impressions i es recomanen llibres. És un dia de descoberta. El barri de Sant Antoni està engrescat amb l'estrena de la llibreria Calders, al passatge del gran contista, que va obrir dissabte passat. Encara fa olor de paper nou i fusta acabada d'envernissar. "No és cap bogeria obrir una llibreria, el que seria arriscat és no obrir-la", diu convençut Abel Cutillas, el llibreter. A l'Eixample, la gent fa cua a la porta de La Impossible. "Al final no era tan impossible!", exclama contenta Olga Federico, la llibretera. També s'estrenen l'editorial L'Altra i Zonapoesia, una unió de quatre editorials independents que editen poesia en català. Els escriptors protagonistes d'avui han recorregut la ciutat d'una punta a l'altra en un passeig accelerat de signatures. Albert López i Igor Spakowski, que debuten, com a autors de la novel·la juvenil La Terra d'Andoc, han esperat amb delit que "els seus lectors sortissin de l'escola per poder conèixer-los de prop".

A pocs carrers de distància, Carla Gràcia signava els primers exemplars de Set dies de Gràcia."Els escriptors tendim a treballar en solitari, per això és tan emocionant dedicar un dia a conèixer els lectors." “Overwhelming”, és a dir, aclaparador. Així ha definit l'escriptor britànic Frederick Forsyth la seva primera diada. En el fons, sempre és un primer Sant Jordi. Hi ha una il·lusió gairebé infantil que reapareix cada any i triant llibres te n'adones que, per sort, mai no ho llegiràs tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.