Les llavors de la fira

Al diccionari del món, Tàrrega és sinònim de fira. I alhora, la fira és Tàrrega. Des de fa tres dècades, els ulls dels targarins han viscut l'exhibició dels darrers corrents en arts escèniques. Aquesta llavor ha fructificat en noves iniciatives culturals, aixoplugades recentment sota el paraigua d'una marca global. Impulsada des del consistori, però enriquida també per la iniciativa privada.

Aquesta primavera, la ciutat estrena dos festivals: Galacticat, mostra de cinema fantàstic, i Embarrat, focalitzat en la creació contemporània. S'afegeixen a altres iniciatives de la mateixa fira, amb activitats tot l'any. Com el programa de Suport a la Creació, amb assajos oberts al públic de les companyies residents fins a l'agost i on es gesten un 20 % dels nous espectacles del setembre. Enguany, la fira ha estrenat la primera edició del Pre/Paraweek, amb l'objectiu de formar creadors i, alhora, difondre les arts de carrer. La llista és llarga i un dels eixos que estira la màquina és la suma propiciada per la marca Tàrrega Cultura. Creada pel nou equip de govern municipal, té identitat dual: creació contemporània i singularitat de l'oferta històrica. “Aprofitem les sinergies de la fira per sumar i rellançar altres elements referencials targarins, que poden atraure públics diferents”, explica el gerent de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament, Pau Llacuna.

El Museu Comarcal de l'Urgell acaba d'inaugurar la nova sala Tragèdia al Call. Tàrrega 1348. Inclou objectes originals de l'assalt medieval al barri jueu, trobats a la necròpolis de la ciutat. Cal Trepat és l'únic museu sobre la mecanització del camp català, però té vocació d'anar encara més enllà. Aquest juny, serà l'escenari del festival Embarrat. S'hi han presentat noranta projectes d'artistes nacionals i internacionals de fotografia, videoart, escultura i instal·lacions d'artistes nacionals i internacionals. “Amb La gran màquina recuperem l'antiga foneria com a espai de diàleg entre el passat i el present, entre la mecanització i l'art.Volem fer arribar la cultura contemporània a la societat i trencar les barreres mentals que la consideren elitista”, explica Natàlia Lloreta, copropietària d'Intersecció, l'empresa organitzadora. “Som d'aquí. Una ciutat que cada setembre es transforma i on veus el món sense sortir de casa”, afirma. Llacuna hi coincideix: “La fira ha dinamitzat econòmicament i socialment Tàrrega, tot renovant els imaginaris d'una ciutat mitjana. Sense ella, no s'entenen festivals organitzats des de la societat civil.”

Amb 17.000 habitants, és una ciutat còmoda per organitzar-hi esdeveniments culturals, perquè hi està avesada. Fa tres anys David Ferreres, director del Galacticat, va idear un festival de cinema fantàstic. Finalment, se celebra aquest cap de setmana a Tàrrega. Apadrinat pel Festival de Sitges, s'hi veuran clàssics i novetats d'enguany del gènere en pantalla gran, curts d'estudiants i exposicions. “Tàrrega és un referent de feina professional ben feta. A més, cal descentralitzar la cultura per posar-la a l'abast de més gent”, diu. Galacticat prova sort enguany i prepara ja l'edició vinent, però el festival Paupaterres és ja un referent de l'escena musical estiuenca a Ponent. Els Manel hi van fer la primera actuació. Nascut el 1998, aleshores era “impossible escoltar música ètnica. Fins i tot, menjar-hi un kebab...I veies la fira i donaves tombs a fer un festival diferent”, afirma Lluís Agea, de l'entitat organitzadora. El festival ha canviat per incloure-hi grups catalans i, enguany, s'hi veuran La Iaia i el Petit de Cal Erill, entre d'altres.

Jordi Duran, director artístic de Fira Tàrrega i artífex de la darrera renovació del festival, afirma: “Les coses no sorgeixen perquè sí. La sensibilitat esperona la gent a crear... La voluntat política és fonamental, igual que deixar els projectes en mans de professionals qualificats.” En ebullició de festivals a casa i amb una fira consolidada, Duran no es conforma. “El repte és connectar amb un públic que ha canviat cap a la multirecepció, i fer-ho amb menys pressupost. Una de les claus és el colideratge social i dels equips creatius. No tanquem la cultura en una torre d'ivori.”