Una llarga venjança

Una dona fa el gest de seguir-la mentre camina enrere en unes imatges que podem identificar amb el cinema, tan musical i fantasiós, de Bollywood fins que observem que són contemplades en el televisor d'un bar on arriben les bales d'una banda que destrueixen, entre altres coses, la petita pantalla. Així comença Gangs of Wasseypur, una pel·lícula de més de cinc hores dividida en dues parts, la segona de les quals s'estrenarà la setmana vinent. El gest de la dona és una invitació a entrar en una llarga història de poder i de venjança que, ambientada en una zona al nord-est de l'Índia, fa el seguiment de tres generacions d'una família de bandolers amb el rerefons de l'evolució socioeconòmica des de la darrera dècada dels quaranta, a les acaballes del colonialisme anglès, fins als inicis del segle XXI.

Pel que fa a les bales que destrossen el televisor, poden interpretar-se com una declaració d'intencions pel que fa a trencar amb les formes i la imatge relacionades amb el cinema indi, però, en el creuament de gèneres que aplica el cineasta Anurag Kashiap, no es renuncia als temes musicals que, de sobte, irrompen enmig de la violència, les cobejances i els embolics amorosos de la nissaga de bandolers, que adopten mètodes gangsterils mentre s'enfronten a un poderós del qual sempre volen venjar-se. Així és que hi ha temes que conviden a pensar en el Coppola de la trilogia d'El padrí, de la mateixa manera que hi ha canvis de registre i formes estilitzades de la violència que, si es vol, poden associar-se a Tarantino; tanmateix, hi ha una singularitat, en part originada en el joc amb la pròpia tradició.

L'acció amb la qual comença Gangs of Wasseypur està datada l'any 2004, al qual es retornarà al final d'una història que arrenca l'any 1941 i que des d'aleshores s'esdevé de manera cronològica amb la intervenció en off d'un narrador intradiegètic (un secundari rellevant com a amic constant de la família protagonista) que es presenta amb aquesta consideració així traduïda: “Hi ha dues menes de persones: els fills de puta i els imbècils; però els fills de puta a vegades es comporten com a imbècils i els imbècils a vegades són uns fills de puta.” En tot cas, aquesta és la mena de personatges (sobretot masculins, essent els femenins bastants secundaris) que habiten aquesta pel·lícula, que, per això, és portadora d'una visió nihilista. No hi ha heroisme ni gestos de bondat. Hi ha, certament, maldat i imbecil·litat, però amb l'encert d'emmarcar el relat dins d'unes circumstàncies socioeconòmiques definides per unes relacions de poder mentre els “fills de puta” (i també alguns imbècils) intenten controlar els negocis, començant per les mines de carbó de la zona, o fer-ne a banda de la llei. En qualsevol cas, paga la pena fer cas al gest inaugural de la pel·lícula i entrar-hi. Després ella t'arrossega.