La Boella mira cap a Atapuerca
Un centre d'interpretació i un gran parc arqueològic al jaciment de la Boella, al Tarragonès, explicaran la prehistòria i l'evolució humana
És l'Atapuerca catalana. Les excavacions arqueològiques que des de fa sis anys dirigeix l'Iphes (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al barranc de la Boella, a la Canonja (Tarragonès), han posat al descobert unes restes que el confirmen com una de les ocupacions humanes més velles d'Europa i converteixen aquest jaciment en un punt clau per estudiar com eren i com vivien les primeres poblacions humanes que van arribar a Europa fa al voltant d'un milió d'anys. Els arqueòlegs hi han trobat nombroses eines de pedra i restes de fauna, entre les quals destaquen unes defenses de mamut de fa entre 800.000 i un milió d'anys.
Les similituds amb el jaciment d'Atapuerca, a Burgos, són moltes. Sobretot, perquè tots dos se situen en una edat similar i en una mateixa línia de recerca. A més, Eudald Carbonell, director de l'Iphes, també és codirector d'Atapuerca. I, veient com aquell s'ha convertit en un pol d'atracció important per al turisme, l'Ajuntament de la Canonja i l'institut d'Eudald Carbonell han començat la reconversió en un gran parc arqueològic sobre la prehistòria i l'evolució humana. El mateix jaciment es dotarà de recursos museogràfics, però també s'hi construirà un centre d'interpretació. Així mateix, es marcaran itineraris culturals per l'entorn natural del jaciment.
El projecte, pressupostat en 4,2 milions d'euros, ja està en marxa. L'Ajuntament i l'Iphes han dissenyat un pla director que marca les línies de treball per als pròxims vuit anys, des de la protecció del jaciment fins a la divulgació científica internacional.
I el centre d'interpretació ja té seu. Se situarà a l'anomenat Mas de l'Abeurador, que l'Ajuntament ja va adquirir amb aquesta finalitat i on, segons l'alcalde, Roc Muñoz, d'aquí a dos mesos ja començaran les obres d'adequació d'algunes dependències. Això permetrà, encara que de manera provisional, començar-les a utilitzar com a museu del jaciment prehistòric. Però serà l'any que ve quan se'n construirà una nova ala al mas, per ampliar-ne la superfície, i quan comenci el procés de reconversió en centre d'interpretació del jaciment de la Boella i de la prehistòria. La previsió és que el 2016 ja pugui estar en funcionament i també que ja es puguin fer visites guiades pel jaciment.
En aquest espai també es desenvoluparan propostes complementàries, sobretot relacionades amb la docència, la recerca i la didàctica, “com ara tallers per a escolars, una aula de natura i d'educació ambiental i zones amb restitucions de troballes arqueològiques”, segons l'Iphes. Segons el director d'aquest institut, Eudald Carbonell, “la Boella és una aposta de futur de l'Iphes, però també per al nostre país. Per això, cal protegir el jaciment i generar recursos museogràfics com ara el Mas de l'Abeurador, que lliga el jaciment amb l'itinerari cultural que s'ha concebut”.
L'alcalde de la Canonja és conscient de la magnitud econòmica del projecte. Com que 4,2 milions d'euros no els poden afrontar en solitari, buscaran finançament. “Amb Atapuerca, s'hi van abocar totes les administracions, i amb la Boella també volem suports. L'Ajuntament hi dedicarà tot l'esforç; seria imperdonable que no ho féssim, atesa la seva importància”, destaca Roc Muñoz.
Entre les accions prioritàries que marca el pla director, també hi ha la protecció de les parts del jaciment conegudes com la Mina i la Cala 1, dirigides per Josep Vallverdú: “La Mina presenta el potencial investigador més consistent de les zones sondejades. El gros dels sediments fins, les restes fòssils i la cronologia fan molt recomanable una intervenció sistemàtica en gran extensió. Es tracta d'uns treballs que podrien tenir una durada superior als deu anys. Té un gran potencial per ensenyar la geologia i l'arqueologia del plistocè de la Boella”, segons l'institut.
Les restes, a casa
Les restes de mamuts –de molta importància paleontològica perquè n'existeixen molt poques de tan antigues– i altres animals de fa més d'un milió d'anys que s'han posat al descobert al barranc de la Boella es conserven, de moment, entre la Canonja i l'Iphes. I, en el futur, “s'han de conservar a la Canonja”: “La Generalitat té molt a dir en aquest sentit, però és clar que, si aquí tenim els espais disponibles, s'haurien de dipositar aquí; ni a Tarragona, ni a Reus ni a Barcelona”, assenyala l'alcalde, que creu que, amb l'ambiciós projecte de museïtzació de la Boella i amb les troballes originals exposades al centre d'interpretació que s'ha de construir, “la Canonja ha de ser un focus important d'atracció de turisme”.
Exposició al castell de Masricart
Coincidint amb la inauguració de les obres de restauració del castell de Masricart de la Canonja, l'Ajuntament hi ha instal·lat una exposició sobre el projecte de recerca que desenvolupa l'Iphes (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al jaciment de la Boella. S'hi poden observar uns plafons amb informació diversa sobre aquest conjunt arqueològic i, alhora, s'exhibeixen algunes de les peces originals que s'han posat al descobert durant els darrers anys d'excavació, entre les quals hi ha una costella i una tíbia de mamut. Tot el material localitzat en aquest jaciment es troba repartit en aquests moments en dependències municipals de la Canonja i també a les instal·lacions de l'Iphes a Tarragona. La voluntat de l'alcalde canongí, Roc Muñoz, és que, un cop estigui fet el centre d'interpretació, les troballes quedin dipositades de manera permanent en aquest espai.
Mamuts i altres animals
En els darrers set anys, l'equip d'arqueòlegs que excaven a la Boella, dirigits per Josep Vallverdú, han posat al descobert nombroses restes fòssils de mamut, concretament una costella i una tíbia que es conserven completes i tres defenses de mamut: unes peces dentàries que tenen una llargada d'1,8 metres. I tot amb una antiguitat d'uns 800.000 anys. També s'han recuperat moltes eines de pedra tallada, fetes amb sílex, que demostren la presència humana en aquesta zona i molts altres fòssils d'altres animals, com ara cèrvids, cavalls i hipopòtams. Són molt pocs els jaciments que hi ha a Europa amb aquesta cronologia, que podria arribar a una antiguitat d'1,5 milions d'anys. La importància científica d'aquest jaciment el converteix en el punt de mira mundial dels estudis sobre la prehistòria i la paleoecologia, la branca de la paleontologia que reconstrueix els ecosistemes del passat.