Llull i l'abisme

Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316) és un desconegut al carrer, tot i que doni nom a institucions que promocionen la cultura de tots els territoris de parla catalana arreu. Helena Tornero s'ha sorprès de la migrada informació que es pot trobar per Catalunya d'aquest personatge medieval que marca una cruïlla temporal entre el final de l'edat mitjana i l'inici del Renaixement. En realitat, és un abisme. En un temps en què les tres principals religions (la cristiana, la jueva i la musulmana) lluitaven per aconseguir el màxim domini d'Europa i també d'Orient, Llull s'atreveix a convidar a la reflexió, al diàleg. Això el devia perjudicar en la seva influència amb el Papa però també el va marcar pels corrents racionalistes, que provaven de centrar-se en la raó i deixar l'esperit fora del seu discurs. La seva influència no va aconseguir el seu objectiu: va ser un nou fracàs, tot i que sí que va deixar molt material per resseguir el seu pensament i situar-lo en la modernitat. També, com els científics d'avui, la seva és una història d'un cert error, el resultat més habitual en les investigacions; “dels científics només se'ls recorda pels encerts però per arribar-hi, abans han hagut de patir molts errors, molts fracassos”, comenta la dramaturga. Només fins a l'11 de maig, es representa al Tantarantana Sots l'ombra d'un bell arbre, una obra que parteix del llibre de Ramon Llull El Llibre del gentil i dels tres savis interpretada per actors catalans, castellans i portuguesos, en un projecte europeu, impulsat per Jorge-Yamam Serrano, el director d'un altre muntatge que furgava en l'extermini jueu per part de cristians a Tàrrega (El lloc, que està programat a final de mes a la Sala Trono de Tarragona).

Els diàlegs de Llull situen un gentil que escolta les opinions de tres savis de les religions per veure si es decanta per alguna d'elles. En un principi, vol ser un port franc, en què cap religió no venci sobre les altres. Però, comenta Tornero, es veu fàcilment quina és la preferència de Llull, que dóna les millors rèpliques i els comentaris més extensos a la catòlica. Però si la religió era un tema central de debat al segle XIII, avui aquest tema sona a l'audiència com un tema antic. Per això, Tornero ha convertit els tres savis en tres científics que es troben en un projecte internacional. Cap dels tres no va a defensar la seva religió, tot i que tots tres exposaran les seves tradicions culturals. Per a Tornero, en el llibre de Llull ja es pot intuir que els conflictes religiosos tenen a sota altres raons, que poden ser socials o polítiques depenent de les circumstàncies de cada moment. I aquest pes polític es tradueix sempre en ambicions econòmiques. Els mateixos jueus ja avisen que el diner aporta molt de poder però és molt perillós perquè desperta enveges que, amb el temps, efectivament, acabaran en persecucions i exterminis.

L'encàrrec que va rebre Tornero (que celebra poder fer una dramatúrgia d'un autor català medieval, quan fins ara només n'havia fet de clàssics grecs o de Shakespeare) a més implicava que es relacionessin sense problemes tres llengües (el català, el castellà i el portuguès). Per això, els tres savis adopten una llengua. Com que no són religiosos, sinó científics amb diferents tradicions culturals religioses, no es relaciona la llengua amb la creença. Per una altra banda, hi ha la gentil i el personatge que representa la intel·ligència, que són dues portugueses, tot i que la segona d'elles s'atreveixi a interpretar a Barcelona en català fluid.

Llull, efectivament, és una referència mundial que posiciona la cultura dels Països Catalans ja en l'edat mitjana. De fet, hi ha una càtedra a Fribuirg, comenta Tornero, que és on millor se l'estudia. Possiblement, la distància ha permès que se'l pugui examinar sense els complexos que pot haver-hi a Catalunya. Pels volts d'aquestes dates, el desaparegut projecte BIT (Barcelona International Theater), precisament, havia de produir un espectacle sobre l'univers de Llull. Com tot el que tenia el segell de BIT era amb coproducció internacional. Aquest muntatge se li havia assignat a Pau Miró. Ell comentava, fa uns dies, que efectivament, amb la caiguda de Bit també s'ha desfet el projecte; un altre fracàs per al dissortat Llull. En canvi el Sots l'ombra d'un bell arbre significa l'esperança: la raó sempre triomfa, encara que sigui en formats més humils i que el temps d'espera sigui massa injust.