32 saló internacional del cÒMIC de barcelona
JAUME VIDAL
Soldats a contracor
La novel·la gràfica ha aportat una visió de la guerra poc èpica, en què es posa de relleu, des d'una òptica personal, l'absurditat dels conflictes bèl·lics
Molts nous relats es basen en la memòria dels pares dels autors
E
l Saló del Còmic presenta, a més de l'exposició dedicada a la guerra, les mostres ‘75 anys de Batman'; ‘85 anys de Popeye, el marí'; ‘Lobezno, la maduresa del superheroi', ‘Pel dret a somriure' i ‘Vinyetes autobiogràfi- ques´
La guerra a la ficció no és un desastre, és un gènere. I al llarg de molts anys, un gènere tancat. De bons i dolents. D'una sola direcció ideològica, amb més sang que sentiment. Però la novel·la gràfica i els seus precedents han aportat una visió més personal de la guerra tot explicant que a les trinxeres també s'hi troba la nostàlgia, l'amor i l'amistat.
Després de la imparable allau de llibres sobre la Guerra Civil espanyola que s'han publicat sobre el tema, el còmic està aportant una nova visió que, des de la voluntat òbvia d'entretenir, donen llum a aspectes en què el factor humà intervé força. I aquestes noves històries de guerra tenen molt de familiar. Molts dels autors d'aquesta nova fornada de publicacions s'han inspirat en les vivències dels seus pares.
Temps de silenci
Aquest és el cas de Miguel Gallardo (Lleida, 1955) que, experimentant un format aleshores poc corrent de llibre il·lustrat que trencava les convencions de les vinyetes, publicava el 1998 Un llarg silenci (Edicions de Ponent) basat en uns texts biogràfics del seu pare. Francisco Gallardo Sarmiento havia estat combatent al bàndol republicà i internat als camps de concentració francesos. L'autor gairebé mai no va sentir parlar de les vivències del seu pare, i no va ser fins ben gran que va tenir coneixença dels fets i el va convèncer de fer pública la seva biografia. El llibre alterna els textos il·lustrats amb planes de còmic.
La ‘mili' al Sàhara
També inspirant-se en les vivències del seu pare, Jaime Martín (Barcelona, 1966) presenta com a novetat d'aquest saló Las guerras silenciosas (Norma Editorial), que parla dels anys que el seu pare va fer el servei militar a Àfrica, a Sidi-Ifni. En aquest cas el silenci fa referència a la guerra que mantenia l'Estat espanyol amb el Marroc. Una guerra no declarada però que va generar moltes baixes a finals dels anys cinquanta del segle passat.
El règim intentava que aquestes morts tinguessin el mínim ressò en la població i quan el pare de Martín va anar-hi a principis dels seixanta, existia un estat de contínua alerta i els comandaments intentaven conscienciar la tropa del perill d'un atac de les tropes marroquines. En molts dels casos, això no obstant, els militars espanyols i gent del país intercanviaven productes sota mà.
En aquesta novel·la gràfica, com comença a ser un recurs molt utilitzat en el còmic contemporani, s'alterna el relat dels fets del passat amb l'explicació de com es va gestar l'obra. En el relat paral·lel, l'autor posa en evidència els dubtes que va tenir a l'hora d'endegar el projecte que, finalment, no és només una història d'ambient militar, sinó també dels costums de l'Espanya dels anys 50 i la pressió repressiva que rebien els joves per part de l'estat, el clero i les seves famílies.
Dramatisme líric
Antonio Altarriba (1952) i Kim (Barcelona, 1941) van publicar el 2009 El arte de volar (Edicions de Ponent), que explica les circumstàncies del pare d'Antonio Altarriba a la Guerra Civil. L'obra comença amb el suïcidi del pare d'Altarriba en una residència de gent gran. L'autor també va utilitzar unes notes del seu pare sobre els esdeveniments viscuts que havia escrit per neutralitzar les angoixes que sempre li van quedar del seu pas pel conflicte bèl·lic. Aquesta obra té moments de gran lirisme tot i el grafisme caricaturesc de Kim i els fets dramàtics que relata.
L'alliberament de París
Una altra de les altres grans obres recents que parlen de la guerra espanyola i també de la Segona Guerra Mundial és Los surcos del azar (Editorial Astiberri, 2013) de Paco Roca (València, 1969). Aquesta novel·la gràfica se centra en el periple dels soldats exiliats després de la guerra, de les moltes penúries que van viure i de com molts d'ells van anar a parar a la 9a Companyia de la 2a Divisió Blindada de la França lliure, coneguda també com la Divisió Leclerc. La Nueve o La Novena estava formada pràcticament per republicans espanyols i van ser els primers soldats del bloc aliat que van entrar l'estiu de 1944 al París ocupats per les tropes alemanyes. Entre aquests soldats es trobaven un bon grapat de catalans del POUM.
Paco Roca també ha optat pel discurs paral·lel. D'una banda, el relat se centra en les investigacions de l'autor que entrevista un vell combatent que va pertànyer a La Nueve i que continua exiliat a França. En aquest cas les vinyetes són de bitó, mentre que en color són les planes que relaten els fets històrics.
Precedents immediats
Aquestes obres pràcticament realitzades al segle XXI tenen precedents com el fanzine Nosotros somos los muertos, que es transformaria en una revista de còmics, en què el dibuixant Max va llançar un dels primers crits d'alarma des del món de la creació sobre la guerra de Bòsnia. Als anys setanta, un dels primers autors que van tractar la guerra espanyola des d'una mirada oberta va ser Hernández Palacios. Eloy, uno entre muchos. També des dels setanta i fins ara ha estat important l'aportació de Carlos Giménez per relatar tant els fets militars de la guerra com la postguerra i els anys del franquisme, amb una gran dosi del costumisme dels temps: 36-39. Malos tiempos; España una, España grande, España libre o Paracuellos (DeBolsillo). Manfred Sommer va crear l'antibel·licista corresponsal de guerra Frank Cappa.
