El teòric del MIL

Santi Soler i Amigó (Badalona, 1943-1999) va viure una vida marcada per la malaltia que el va atacar de petit, deixant-lo immobilitzat al llit durant la infància i l'adolescència. Malgrat aquesta circumstància, la seva vida intel·lectual i cultural no es va aturar gràcies als professors particulars de batxillerat a casa i la seva gran afició a la lectura. La capacitat i l'esforç el van convertir en un bon estudiant, que va arribar a fer dues carreres: filosofia i lletres i periodisme. Ara, els seus germans (Josep, Joan i Francesc) han volgut recuperar la pròpia memòria i la de la família Soler i Amigó a l'entorn del Santi, creant d'aquesta manera un corpus biogràfic del germà desaparegut amb Santi Soler, una vida contra corrent (Pont del Petroli). Finalment, el llibre recull també diversos poemes de Santi Soler escrits al llarg de la seva vida. Des de la seva etapa d'estudiant, Santi Soler va estar involucrat en moviments estudiantils i polítics d'esquerres i va treballar a favor dels grups obrers més radicals de Comissions Obreres. Les seves lectures de Marx, Lenin, Trotski, Bakunin, Mao i tots els teòrics revolucionaris recuperats durant el Maig del 68 van ser la base d'un marxisme llibertari o neoanarquisme, que va influenciar decisivament en la creació de noves organitzacions revolucionàries com el MIL (Movimiento Ibérico de Liberación). Aquest grup no solament criticava l'esquerra tradicional i els partits comunistes com a sostenidors del sistema, sinó que es declarava obertament anticapitalista. Santi Soler i Amigó va formar part d'aquest moviment amb altres companys com els germans Solé Sugranyes, Josep Lluís Pons Llobet, Salvador Puig Antich, Jean-Marc Rouillan i, entre altres, Xavier Garriga Paituvi. El MIL es va dedicar a fomentar l'agitació armada (no confondre amb la lluita armada) per ajudar la classe obrera: atracaments de bancs, edició de propaganda destinada a mantenir l'agitació en el món obrer i la creació d'una biblioteca. Per realitzar aquesta propaganda d'agitació, el MIL va comptar amb la revista CIA (Conspiració Internacional Anarquista) i les edicions Maig-37. D'algunes d'aquestes tasques es van encarregar bàsicament Santi Soler i Xavier Garriga. Santi Soler, anomenat “El Petit”, va ser l'ideòleg del grup i autor de molts dels textos que va publicar el MIL. El setembre de 1973 va ser detingut per la policia, cosa que fou l'esquer que va servir per detenir al carrer Girona els seus companys Garriga i Salvador Puig Antich. Santi Soler va estar tancat a la presó (Model i Carabanchel) fins a l'amnistia general atorgada després de la mort de Franco. A la sortida va continuar en la línia intel·lectual d'abans de la detenció escrivint a publicacions com Etcétera, Ajoblanco, El Temps, Punto y Hora i va publicar els llibres Lucha de clases y clases de lucha (Anagrama, 1978) i Marxismo señas de identidad (Libertarias, 1981). Va formar part de la redacció del quinzenari Solidaridad Obrera, portaveu de la CNT, a l'època de la direcció del també malaguanyat Ramon Barnils.

Santi Soler va dipositar una gran part de la seva documentació a l'arxiu de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i la resta de material els germans Soler i Amigó l'han cedit al Cedall (Centre d'Estudis i Documentació Antiautoritària i Llibertària), de Badalona. La seva consulta és fonamental per esbrinar com van ser els moviments revolucionaris obrers dels anys seixanta i setanta, i, sobretot, per valorar què va aportar el MIL d'original a la lluita anticapitalista.