Memòria històrica o desmemòria?

Posar en qüestionament i desemmascarar els mecanismes del poder és una pràctica de l'art contemporani que darrerament han adoptat amb intel·ligència i contundència artistes d'aquí de nova fornada com Núria Güell, el tàndem de Daniela Ortiz i Xosé Quiroga i també Lola Lasurt, que ara exposa un projecte d'aquestes característiques a l'Espai 13 de la Fundació Miró de Barcelona, dins del cicle Arqueologia preventiva. Aquesta artista, nascuda el 1983, ha pres com a exemple dos homenatges a personatges històrics –els monuments al pedagog i fundador de l'Escola Moderna Francesc Ferrer Guàrdia, a Brussel·les i Barcelona, i la plaça que porta el nom de Joan Miró a Mont-roig del Camp– per fer un exercici d'“investigació de com es porta a terme la gestió del record públic”. “Es tracta de veure el que es decideix recordar des de les institucions i el que no –afirma Lasurt des de la ciutat flamenca de Gant–. Crec que l'art pot aportar molt, posar sobre la taula qüestionaments fins i tot de la institució, posar en evidència fortes contradiccions.”

Part dels projectes de Lasurt se centren en iniciatives populars que van sortir a l'inici de la transició, “iniciatives que parteixen de la il·lusió democràtica, la il·lusió per un canvi real i la creença en un nou sistema de partits”. És el cas dels dos homenatges que rememora Lola Lasurt en l'exposició. “Els dos homenatges es complementen. Miró representa clarament la il·lusió democràtica i també una icona de la modernitat; en canvi Ferrer i Guàrdia representa algú que va qüestionar el sistema i que ho va fer dins d'un moviment organitzat internacionalment afí al lliure pensament, molt present a casa nostra i del qual s'ha parlat poc, un personatge que encara resulta incòmode, com demostren les discrepàncies per fer-li un monument als anys noranta”, assegura Lasurt.

L'exposició demostra amb un vídeo la diferència de plantejament i de resultat final entre el monument de Ferrer i Guàrdia a Brussel·les i el de Barcelona, a la pujada a l'Estadi Olímpic. El de la capital belga es va inaugurar el 1911, en un acte multitudinari. “En canvi, a Barcelona, la inauguració del monument, una còpia del de Brussel·les, va ser molt més discreta”, afegeix Lasurt. A més, com es veu al vídeo, el monument ha quedat desvirtuat per la falta d'informació i envoltat de turistes que creuen que la figura és un atleta: “La confusió que genera el monument em sembla perfecta per il·lustrar la desmemòria duta a terme a la transició i a la Barcelona postolímpica.”

En el cas de la plaça Joan Miró de Mont-roig (que va substituir la plaça Generalísimo Franco), Lasurt ha recreat la inauguració del nou nom el 1979 a través d'unes pintures inspirades en les imatges de l'acte. Aquí ha barrejat pintures figuratives amb abstractes, amb la col·laboració dels participants del taller de pintura de l'Espai 14-15 i d'estudiants de l'Institut Bellvitge i del Centre Esclat de l'Hospitalet de Llobregat.