Visió crítica de l'actualitat

Eliseu Climent volia que el número commemoratiu del 30è aniversari d'El Temps inclogués vint pàgines de l'entrevista conjunta als expresidents Jordi Pujol, Joan Lerma i Josep M. Cañellas que es va fer a Barcelona. Finalment, són dotze planes de les 190 amb què es llança als quioscos, incloent-hi els millors reportatges de cada any. “M'han censurat”, fa broma l'editor, que subratllava la importància d'una trobada que mai es va fer quan exercien els seus càrrecs. El també president d'honor de l'ACPV no amaga les dificultats al llarg d'aquests anys per establir relacions cordials amb els governs de torn. “El PSPV-PSOE no es va portar bé amb els mitjans de comunicació en català, però passa que la repressió arriba amb Zaplana. Quan entra Zaplana, fa un decret de Presidència en què declara El Temps revista lesiva per a la societat. L'expresident, fins i tot, va enviar una persona als nostres anunciants més importants per fer-los saber que no li agradava que s'anunciés en el setmanari. Evidentment, el PP mai ens va concedir cap ajuda, ni una entrevista. En l'època de Zaplana vam viure una situació de repressió terrible. I en temps de Camps, què vols que et digui? Ho va liquidar tot i, si faltava alguna cosa, ja ho ha acabat [de liquidar] Fabra”, indica. Això no obstant, les entrevistes a Jaume Matas i algun dels seus consellers i també a l'Alícia Sánchez-Camacho. Nosaltres hem intentat que s'imposi la normalitat, però ells l'han rebutjada”, insisteix.

L'editor, però, confia que el vent canviï de direcció les pròximes eleccions autonòmiques, perquè, tot i emfasitzar l'èxit dels 30 anys de supervivència, no oblida les dificultats viscudes. “Que ningú es pensi que ha estat un camí fàcil. Si fer un setmanari fos un negoci, n'hi hauria molts, i no és així. I, si hem arribat a ser una empresa d'un cert èxit, és perquè la modèstia ens ha guiat sempre”, expressa.