Un festival de violència i humor negre

Una de les pel·lícules que més bon sabor de boca van provocar en la darrera edició del festival de Sitges –tenint sempre en compte que, tractant-se de Sitges, una bona impressió vol dir també revoltar l'estómac– va ser la producció israeliana Big Bad Wolves. La pel·lícula venia avalada pels elogis que li havia dedicat Quentin Tarantino, elogis que –un cop vista la pel·lícula– no són estranys tenint en compte la seva contundent combinació de violència i humor negre, la seva claustrofòbica i malaltissa atmosfera, la seva ambigüitat ètica i la seva virtuosa factura formal.

El títol juga amb el concepte del llop ferotge del conte de la Caputxeta Vermella, un dels referents del tàndem format per Aharon Keshales i Navot Papushado, que signen la seva segona pel·lícula (i que són dos dels directors de la pròxima entrega d'ABCs of Death). El punt de partida són una sèrie d'assassinats de nenes que tenen lloc en un poble allunyat de la gran ciutat. Aquests crims provocaran que coincideixin les vides de tres homes: el pare de la primera de les víctimes, un policia que decideix actuar al marge de la llei per tal de resoldre el cas i un professor de religió que esdevé el principal sospitós dels assassinats a causa de la seva relació directa amb les víctimes, i que després de ser detingut és alliberat a causa d'una negligència policial.

La pel·lícula presenta alguns punts de contacte amb Prisioneros, de Denis Villeneuve, pel fet que el pare de la víctima segresta el sospitós per tal de torturar-lo i esbrinar la veritat sobre l'afer. Però el que en aquell film era gravetat aquí està tractat amb un to que s'acosta a la farsa; la comèdia dóna una mica d'aire al que podria ser un clima irrespirable.