“Ara l'accés al fons és més democràtic”

Quan es va crear en el marc de l'Institut d'Estudis Catalans ja es va fer amb la voluntat de ser la biblioteca nacional catalana. Els membres de l'institut ja pensaven en una biblioteca que donés suport a la recerca i on es pogués trobar la producció bibliogràfica catalana de tots els temps, a banda d'una bona mostra del que era la producció mundial pel que fa a recerca. Va ser, doncs, la formalització d'una realitat. La Mancomunitat, els anys 1914 i 1915, va ser molt important per a les biblioteques perquè va ser aleshores que es van posar les bases de tot el que havia de ser el sistema bibliotecari tant pel que fa a tenir una biblioteca nacional, aquesta, com una xarxa de biblioteques públiques, i tenir també una escola per formar els professionals de la biblioteconomia. Es tractava de crear les infraestructures nacionals en tots els àmbits, des d'escoles fins a la xarxa elèctrica: era un projecte molt ambiciós de país.

Hi ha des d'estudiants il·lustres fins a personalitats com ara Carles Riba, també hi havia moltes dones que estaven vinculades a l'Institut de la Dona de la Francesca Bonnemaison. Per obtenir el carnet calien avals i és divertit veure com en alguns casos s'avalaven ells mateixos perquè eren personalitats prou conegudes. Òbviament, entre els primers carnets hi ha els dels mateixos impulsors de la biblioteca.

La gestació de tota la col·lecció venia d'anys enrere perquè els ideòlegs ja van anar treballant perquè quan s'obrís tingués un fons rellevant. Així, el 1914, quan es va obrir, ja hi havia una sèrie de fons absolutament essencials per a la nostra història com pot ser el Fons Aguiló (amb més de quatre mil volums), tots els pergamins d'en Miret i Sans amb les Homilies d'Organyà, el primer text literari català, o com els greuges del Senyor de Caboet, que és el primer text jurídic bilingüe. També hi havia un fons important de totes aquestes revistes que es van fundar a finals del XIX, per tant es va generar una bona col·lecció perquè en el moment d'inaugurar la biblioteca, el 1914, ja tingués un cert pes, tant per quantitat com per les característiques dels documents. Ja aleshores hi havia pergamins, partitures, incunables d'un valor patrimonial important. En total hi havia uns 20 mil documents.

Com a objectius generals, aquella visió d'aleshores, molt avançada pel seu temps, i part de les funcions de la biblioteca continuen sent les mateixes: volem recollir tot aquest patrimoni bibliogràfic català, tot allò que es publica, però, cent anys després, tot això té una sèrie d'expressions, mitjans i formats molt més diversificats. Ara, a banda de tota la part de text, en tenim una altra de sonora, d'audiovisuals, etc., que ha agafat una dimensió tan gran que fa que ara tinguem prop de quatre milions de documents. Després hi ha la mateixa història de l'edició a Catalunya que ens ha empès a posar l'èmfasi en aquest patrimoni editorial.

Sí, i el Gustau Gili, i ara estem en negociacions per incloure'n altres de rellevants. Ens interessa tenir tot el que han publicat, però també els seus fons personals perquè això aporta una informació complementària i permet una visió de conjunt. Ara estem en tractes amb dues o tres editorials importants que es tancaran aquest any. Enguany, a més, volem obrir un portal específic “d'editors i editats”, com els diem, per donar-li més visibilitat. Per un altre costat tenim el projecte del còmic i la il·lustració, que també tindrà un portal propi. Històricament ja hem anat recopilant els fons de còmic de revistes satíriques de principis de segle, etc. Tenim el fons de la Roser Capdevila, per exemple, que va ser un donatiu de la pròpia autora.

Bàsicament els reptes són adaptar-nos als nous mitjans. Gràcies a Internet, podem oferir tota una sèrie de serveis que fan que l'accés a la biblioteca sigui ara més democràtic perquè tothom pot accedir a la informació en línia. Per això la biblioteca ja fa uns anys que posa especial atenció a digitalitzar fons per poder-los posar a l'abast del públic a través del web.

Val a dir que tots els incunables que té la biblioteca estan digitalitzats i en obert, igual que l'Arxiu Maragall, que inclou la seva correspondència i l'obra manuscrita. Com que era manuscrita, no es podien fer cerques per paraules, així que vam engegar un crowdsourcing l'octubre del 2013 i vam demanar a la gent que transcrivís els documents. Eren més de mil cartes i unes 130 obres. Per Sant Jordi estaven totes transcrites. Això vol dir que ara es pot cercar per temàtiques tant en la seva correspondència com en la seva obra. Aquest tipus de projectes participatius ens agraden perquè generen un sentiment de pertinença. La gent del carrer col·labora amb la biblioteca i se la fa més seva, a banda que serveix per difondre l'obra en aquest cas de Maragall. En això ens han ajudat molt les xarxes socials, en les quals intentem tenir una presència activa. Tenim Twitter, amb més de tres mil seguidors; Facebook, amb dos mil seguidors, Pinterest, etc. Arran del centenari hem obert un apartat al web amb material històric i fotogràfic i també uns mots encreuats i un joc amb preguntes sobre el fons i la biblioteca en general, al qual cada setmana hi participen una quinzena de persones.

El 2005 vam posar en marxa el Padicat [Patrimoni Digital de Catalunya] per aplegar tots els webs i tot el punt cat en general, també recomanats que ens fan i una selecció que crèiem que s'havia de preservar. D'altra banda, també inclou tot el que es publica de llibre electrònic directament, que cada vegada va creixent més. El 2011 va sortir la nova llei de dipòsit legal que ja recollia el tema digital, però sense concretar, i aviat ha de sortir un decret que ho especifiqui. Nosaltres ens hem avançat i hem preparat una plataforma en la qual els editors, arribat el moment, podran dipositar el nascut digital directament. Aquesta plataforma complementarà la part web del Padicat.

Només el que ens arriba pel dipòsit legal i donacions d'altres tipus cada any suposa al voltant de 130.000 documents en suport tangible (paper, DVD, etc.). Però, per exemple, quan l'any passat va entrar el fons Gustau Gili, vam rebre aproximadament 200.000 documents entre cartes i altres documents. Continuem necessitant espai físic i espai digital, que cada vegada és més senzill.

Finalment està confirmat que l'escola La Massana marxarà a un edifici nou a la plaça de la Gardunya i podrem ocupar el seu espai. Guanyarem metres en el recinte i una visibilitat diferent. Ara estem esperant que comencin obres i tancar terminis. De moment estem treballant per veure què voldríem distribuir dins l'espai del recinte. Nosaltres tenim un annex al carrer Villarroel de serveis interns que ens agradaria traslladar aquí per una qüestió pràctica. La sala d'exposicions que tenim és petita i ens agradaria ampliar-la o disposar d'una de més gran. Després tampoc tenim un auditori com cal per fer segons quins actes... O bé la col·lecció Marès, que només l'ensenyem quan hi ha jornada de portes obertes, i si tinguéssim més espai la podríem fer més visible... Però, és clar, tot això té el seu tempo i encara no tenim data perquè depenem del trasllat de La Massana.

De diverses maneres. Ara publicarem una guia il·lustrada que reflectirà com funciona la biblioteca i els seus fons. Tindrà unes vuitanta pàgines i ens ajudarà com a suport quan expliquem la biblioteca a les visites. També celebrarem una gran festa la setmana entrant, al jardí, adreçada als treballadors i col·laboradors en general per reconèixer la seva feina. A banda, hi ha el web que explica què era la biblioteca ara fa cent anys amb molt de material interessant. Després, tenim previstes un parell d'exposicions, una de relacionada amb enregistraments sonors i una altra, a final d'any, sobre revistes noucentistes i modernistes que, vulguis o no, tenen relació i serveix per recordar que estem en un any de centenari.