El Mume fa memòria de la ‘Catalunya bombardejada'

Hi ha dues fotografies que s'han convertit en emblemes iconogràfics de la Guerra Civil. La primera la va fer Robert Capa el 5 de setembre de 1936 al municipi cordovès d'Espejo, i representa un milicià en el moment de ser abatut per un tret en la soledat d'un camp de cereals. És una imatge èpica. L'altra, en què una dona plora de genolls davant el cadàver del seu marit, la va fer Agustí Centelles en ple centre de Lleida el 2 de novembre de 1937, poc després que nou avions Heinkel de la Legió Còndor haguessin bombardejat el carrer major, la rambla i l'escola i causessin en pocs minuts cap a tres-cents morts. És una imatge elegíaca. A diferència de la mort al front, on l'imaginari pot arribar a erigir herois entre els seus caiguts, en els bombardejos a la rereguarda no hi ha mai res de gloriós. Aquest és un dels honors més negres que s'han d'atribuir a la guerra espanyola, el primer conflicte armat en què l'aviació va tenir un paper militar decisiu per posar en pràctica la novíssima estratègia d'acarnissar-se contra la població civil.

L'exposició itinerant Catalunya bombardejada, promoguda pel Memorial Democràtic per commemorar el 75è aniversari del final de la guerra, arriba avui al Museu Memorial de l'Exili (Mume) de la Jonquera. El muntatge, que ja s'ha pogut veure a altres ciutats catalanes, entre elles Girona el 2012, rememora la destrucció que els atacs aeris van causar a Barcelona Granollers, Lleida, Tarragona o Reus, i dedica una especial atenció als raids de què va ser objecte l'Alt Empordà a les acaballes del conflicte, quan avions italians i alemanys al servei de Franco van massacrar les fileres inacabables de soldats i civils que, durant l'evacuació per la derrota imminent, fugien a cel ras per les carreteres i els camins que portaven fins a la frontera. A més de documentar la resistència a la rereguarda amb la construcció de centenars de refugis antiaeris a tot Catalunya, molts dels quals han estat estudiats i recuperats en anys recents, l'exposició revela un dels vessants menys coneguts de la guerra aèria: el bombardeig, entre 1937 i els primers mesos de 1938, de les centrals hidroelèctriques que abastien la indústria del país i que van estendre el terror a poblacions que fins aquell moment s'havien mantingut al marge del conflicte.

Amb motiu de la inauguració al Mume, avui a les 6 de la tarda, dos supervivents dels bombardejos a l'Empordà de fa 75 anys n'evocaran el record: Lluïsa Padrosa, de Figueres, i Joaquim Sabiol, de la Jonquera. Així mateix, la professora Marta Marin-Dòmine llegirà un fragment de les memòries inèdites del seu pare, Joaquim Marin Caballol, en què descriu els raids aeris sobre Figueres i el coll del Pertús del gener de 1939.