periodisme
D. Sam Abrams
Paraules intemporals
Sempre m'he preguntat si mai sabrem agrair prou l'autèntica mina de coneixement cultural emmagatzemada a les pàgines de la revista Destino durant la seva llarga etapa barcelonina entre el 1940 i el 1980. Justament ara, un dels col·laboradors joves de la darrera època de la revista, Robert Saladrigas, nascut el mateix any de la represa barcelonina del setmanari, acaba de recuperar una sèrie de documents de valor incalculable en dos volums, Rostros escritos. Monólogos con creadores españoles de los setenta i Paraules d'escriptors. Monòlegs amb creadors catalans dels setanta, pulcrament editats per Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors.
Entre el 1968 i el 1975, l'any que Nèstor Luján va ser obligat a deixar la direcció de Destino, Saladrigas va mantenir una secció fixa sota l'epígraf Monólogos con, on publicava cada setmana una entrevista “periodístico-literària” amb algun autor.
Al llarg dels set anys Saladrigas va bastir un cicle de 119 entrevistes, subdividit en quatre sèries: 42 escriptors en català, 49 escriptors en castellà, 21 escriptors llatinoamericans i 7 escriptors estrangers de procedència diversa, de Seferis a Ionesco. Amb aquests dos volums Saladrigas ha volgut rescatar del “silenci monacal de les hemeroteques” les primeres dues sèries de monòlegs. I ha fet molt bé de recuperar-les perquè tenen un gran valor documental i han resistit perfectament “la prova capital del temps, enemic ferotge de l'obra periodística”.
Totes les entrevistes s'han salvat dels efectes devastadors del temps per diversos factors: la qualitat literària intrínseca dels textos, l'equanimitat de l'actitud de l'entrevistador, la intel·ligència i astúcia de les preguntes, la preparació rigorosa i apassionada de l'entrevistador, la subtil discreció de l'entrevistador que sempre queda en un segon pla per cedir tot el protagonisme a l'entrevistat, i els dos nivells de lectura dels textos, un primer nivell adreçat a esbrinar qüestions particulars de l'època i l'entorn, i un segon nivell enfocat a copsar qüestions generals i universals de signe literari, teòric i crític.
A més, un cop llegit tot el llibre, és extraordinari constatar la insòlita diversitat i unitat del conjunt. Per una banda, cada entrevista està completament ajustada a reflectir la irrepetible personalitat humana, intel·lectual i artística de l'autor i, de l'altra, les entrevistes encaixen perfectament les unes amb les altres per formar un gran fris de la literatura catalana del període. Sàviament, Saladrigas va entrevistar una plèiade de poetes, narradors, dramaturgs, assagistes, pensadors, historiadors, memorialistes i crítics de generacions i estètiques diferents.
Un arc del 1899 al 1947
En aquest sentit, el llibre dibuixa un arc cronològic que va del veterà Pere Quart/Joan Oliver, nascut el 1899, al novell Jordi Coca, nascut el 1947 i, al mateix temps, dibuixa un arc estètic que va des de la radicalitat avantguardista de Joan Brossa i Guillem Viladot al tradicionalisme modern de Sebastià Juan Arbó i Tomàs Garcés. Algunes de les entrevistes –Joan Sales, Joan Teixidor, Salvador Espriu, Agustí Bartra, Clementina Arderiu i Mercè Rodoreda– ja són peces antològiques i clàssiques del món de les entrevistes literàries. Però si escoltem atentament les preguntes i les respostes podem endevinar la presència prudent del gran narrador que és Robert Saladrigas, exercint els seus dots infal·libles de retratista i maldant per entendre més a fons el difícil, costós i exigent art de la paraula que anomenem literatura.