Al·legat de la convivència

La novel·la amb què debuta la jueva americana Michelle Cohen Corasanti està carregada de bones intencions. Fruit de les seves experiències de joventut a Israel, Com el vent entre els ametllers qüestiona la manera en què els israelians gestionen la convivència amb els palestins i proclama la idea que és el diàleg i no les armes el que durà la pau a aquelles terres.

Cal reconèixer la bondat de les intencions de l'autora i agrair-li que, a l'hora de parlar d'un afer en què acostuma a no haver-hi ni mitges tintes, hagi evitat el recurs a la demagògia. Amb tot, una cosa és el contingut i una altra de ben diferent, el continent. La novel·la pateix d'un excés d'indefinició i insinua que ha format part d'un projecte més ampli que s'ha estroncat.

Així, el protagonista, un noi palestí amb un crani privilegiat per als números, creix al llarg de la novel·la sense assolir cap mena de densitat com a personatge. És, simplement, algú a qui li passen coses. Aquesta, és, de fet, la característica que comparteix amb la resta de personatges, que apareixen com a ens força plans i, en alguns casos, com a estereotips tot i que, paradoxalment, l'autora intenta desmuntar-los amb el seu discurs general.

Aquesta absència de desenvolupament dels personatges s'amaneix, molt de tant en tant, amb referències als fets històrics reals que els marquen. La seva inserció, però, no segueix cap pauta visible i fa més la sensació que actuen com a crosses per la incapacitat de l'autora que no pas com a marcs circumstancials a què cosir el relat.

El clau el reblen els diàlegs, mancats d'harmonia en el conjunt: fer discursejar un personatge amb els pensaments del seu creador és una pràctica habitual, però cal demanar que hi hagi una mica de coherència entre què es vol dir i a qui se li fa dir.