Molta sang per tan poc crim

L'inici de La casa de les papallones és trepidant. L'Octavi, forense de professió i marit de Norma Forester, sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra, no pot deixar la guàrdia que feia per l'accident d'un avió que ha provocat 348 morts a l'aeroport del Prat. Al mateix temps, el Gerard, el xicot de la Violeta, filla de la Norma, troba el cadàver d'una dona al jardí d'una casa d'ocupes, on havien dormit junts. Per si fos poc, la sotsinspectora s'assabenta del cas quan està fora de servei i en una situació compromesa.

El centre del relat és la investigació del crim, que durà la Norma, tot i la prohibició expressa dels seus superiors. Consideren que no pot investigar a fons la dona assassinada, ja que el principal sospitós és l'amic de la seva filla. La seva tossuderia i l'amor maternal la porten a moure fils insospitats, com ara deixar en mans d'una seva tieta monja una hacker excepcional, una recerca que pot conduir a resoldre el cas.

Una novel·la negra amb un crim atípic, molta sang accidental, històries d'infidelitats, traïcions sentimentals i reflexions profundes sobre la societat actual. Es pot dir que el moll de l'os del relat són les conseqüències paoroses de la crisi que patim i que empobreixen moralment i econòmicament les classes més desfavorides de la societat.

Si bé la denúncia social i moral està incrustada en l'ADN de tots els relats policíacs d'arreu, la seva exageració, com en aquest cas, fa que la novel·la desafini en alguns aspectes. També costa d'entendre que, en el món de la delinqüència, entri d'esquitllada en el relat un tràgic accident d'avió amb tants morts, amb cremades i amputacions terrorífiques, només per justificar un afer sentimental o el bon funcionament del nou Institut de Medicina Legal de Catalunya. Massa sang per tan poc crim.

Però l'habilitat literària de l'escriptora a l'hora de caracteritzar els personatges, el llenguatge sòlid i atractiu del relat, amb més diàleg que descripció, i la trama ben teixida fan que la novel·la es llegeixi en un sospir i amb prou interès. Fet que garanteix la continuació de la vida i miracles literaris de Norma Forester, una policia ja molt propera, i que en comptes d'estar sempre immergida en històries de sang i fetge, també està convençuda que la violència té arrels més profundes, ja que “ser bona persona és més fàcil amb un bon compte corrent”.

La novel·la anterior de Teresa Solana, Negres tempestes, en què l'autora va iniciar la sèrie amb Norma Forester i la seva família de protagonistes, va obtenir una bona acceptació de públic i crítica i va guanyar el premi Crims de Tinta del 2010.