Patrimoni
Molins de Rei i Barcelona s'enfronten per un espai mil·lenari
La lluita per l'ermita
Molins de Rei i Barcelona topen pels limits territorials perquè la primera vol recuperar l'ermita i l'entorn de la Santa Creu d'Olorda
La ciutat del Baix Llobregat diu que forma part de la memòria sentimental i vivencial dels molinencs
La parròquia i el municipi mantenen, segons els historiadors, una relació mil·lenària
En cas de disconformitatel jutjat haurà de decidir quins són els límits municipals de Molins de Rei
Santa Creu d'Olorda és una ermita mil·lenària que forma part de la història de Molins de Rei. De la història dels llibres i de la història sentimental dels molinencs, una relació que abasta aspectes culturals, patrimonials, festius i religiosos. Però de vegades la història és capritxosa i motiva fets com que Santa Creu d'Olorda pertanyi a Barcelona des de fa gairebé 100 anys arran de la partició que el 1915 es va fer del petit nucli habitat que era llavors. I l'Ajuntament de Molins de Rei s'ha decidit ara a lluitar pel que considera que és seu i s'ha mostrat disconforme amb la delimitació dels municipis de Molins de Rei i Barcelona. Una disconformitat que pot acabar al jutjat, que en cas de desacord haurà de decidir quins són els límits municipals. Molins de Rei tracta de recuperar cinc hectàrees que comprenen l'ermita, l'explanada que hi ha al davant i un tros de bosc.
Per què ara? Segons fonts municipals,s'ha aprofitat l'actualització dels límits municipals que està fent la Generalitat per mostrar la seva disconformitat. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Molins de Rei ha signat l'acta de delimitació del terme municipal amb Barcelona amb disconformitat, un fet que obre un procés administratiu en què aquest municipi haurà d'aportar els informes necessaris per justificar la seva proposta de canvi de delimitació. La Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya emetrà un informe que donarà la raó a un dels ajuntaments i que estarà ratificat pel departament de Governació. Si un dels consistoris no hi està d'acord haurà de recórrer a la via judicial, “que és el que acaba passant en la majoria de casos”, assenyalen des de l'Ajuntament de Molins de Rei.
L'alcalde d'aquest municipi, el convergent Joan Ramon Casals, ha demanat a tota la societat molinenca que “ens ajudi a sumar esforços per fer la millor defensa d'aquesta reivindicació que és lògica i natural per la gent de Molins de Rei”. Tots els partits polítics donen suport a la reclamació. El socialista Xavi Paz subratlla que “sempre hem reivindicat el que considerem que és la nostra muntanya”, mentre que ICV-EUiA va convocar, el passat 1 de juny, un aplec reivindicatiu a l'ermita que va congregar 200 molinens. Un veí del poble, Bartomeu Martí, ha iniciat a títol personal una recollida de firmes per donar suport a la reclamació.
Una relació mil·lenària
“La història de la parròquia de Santa Creu d'Olorda i la història de la cila de Molins de Rei és la d'un trajecte mil·lenari i compartit”. Així ho defensa Eugènia Ripoll, historiadora i directora del Museu Municipal de Molins de Rei, que explica que la primera referència de Santa Creu d'Olorda data del 1032, anterior a la creació del municipi. “La parròquia de Santa Creu d'Olorda era el referent de culte dels habitants del territori, que en aquesta època vivien en un sistema d'hàbitat dispers en masos i masies”, assenyala Ripoll. Quan va néixer Molins, en el segle XII, Santa Creu d'Olroda va continuar sent un punt de referència religiós pels molinencs.
El 1430 Alfons el Magànim, després d'haver incorporat Molins de Rei a la corona, va concedir a Galceran de Requesens la vila i els drets senyorials sobre Olorda i la parròquia de Santa Creu. El 1837, amb la desamortització de Mendizábal, es van abolir tots els drets baronials i eclesiàstics, tot i que no es van extingir fins el 1910 perquè els descendents dels Requesens van recórrer als tribunals. Llavors Santa Creu d'Olorda va intentar crear un municipi sense èxit, ja que no tenia l'estructura necessària per obtenir ingressos i la quarantena de cases que n'hi havien es van agregar a les poblacions veïnes. “Als veïns se'ls va preguntar on volien anar. Quatre van escollir Sarrià, 14 Sant Feliu i 31, Molins de Rei”.
Aquesta tria mostra, per a Ripoll, el lligam entre la parròquia i Molins de Rei. “Aquest repartiment va ser un atzar històric”, considera la historiadora.“ Es va fer un repartiment subjectiu segons el desig dels veïns, però la vinculació amb Barcelona és recent si la comparem amb la història dels últims mil anys”, conclou Ripoll.