Des del no-res

Fets cap al 1895, els dibuixos idealitzats de Ramon Cantó del que havia estat la seva escola eren les úniques pistes gràfiques sobre l'aspecte d'un dels monestirs de franciscans més antics d'Europa, el de Sant Francesc de Montblanc. Durant la infantesa de Cantó,al monestir ja no hi havia monjos. Després de la desamortització del govern espanyol del 1835, l'expulsió de la comunitat va ser l'inici del desmantellament de tot el conjunt monàstic. Transitòriament presó i escola, el 1870 l'Estat va acabar venent-lo a un francès per instal·lar-hi una fàbrica de guix. Als nostres dies, sols hi havia arribat l'església i la tanca perimetral.

Mentre contempla el nou claustre acabat d'inaugurar, l'alcalde, Josep Andreu, assegura: “A la memòria, teníem un record, el somni de refer-lo i la necessitat d'un nou equipament per a usos culturals i turístics.” El 2008, els arquitectes Carles Brull i Pau Carazo van rebre l'encàrrec de reconstruir el monument i, alhora, adequar-lo com a equipament. “És molt atrevit, perquè parties del no-res. Hem intentat que el visitant es faci una idea global del que era el convent, però sense fer-ne una reconstrucció que hauria estat un fals històric.”

Patrimoni de la Generalitat ja havia rebutjat, el 2002, un projecte de reconstrucció mimètica, com volia l'Ajuntament: “ Si sols et dediques a consolidar les restes, els visitants no entenen el què veuen. Això és una exquisidesa d'arqueòlegs –i que consti que jo en sóc– i un elitisme intolerable. Però és una batalla que vam perdre i, si no començàvem la reconstrucció, perdíem les subvencions”. Patrimoni sols ha autoritzat una construcció contemporània. Hi mana el formigó, que no ha acabat de convèncer molts dels veïns d'una vila curulla d'edificis medievals. Brull defensa el projecte: “Hem volgut ser sincers amb l'original. El formigó és fred, sí, però permet una lectura a primer cop d'ull de l'església”. El nou edifici ocupa 1.800 metres quadrats i té una coberta accessible de grans dimensions per a esdeveniments. Des d'ella, Pau Carazo contempla el conjunt i afirma: “No podíem competir amb l'església original. Ara s'hi estableix un diàleg visual.” També amb les muralles, que a l'altre extrem de la nova plaça delimiten el conjunt.

Les actuals sales i el claustre se situen al mateix indret on eren al segle XIII. Les excavacions arqueològiques, iniciades el 2011, van permetre saber que, abans d'una reforma del segle XVI, el convent era molt més extens del que es creia. S'hi van descobrir els fonaments, una antiga capella i alguns dels 44 arcs originals del claustre. Cinc d'ells s'han recol·locat al claustre modern. L'Ajuntament té la intenció d'anar recuperant part d'aquest patrimoni. Sospita que alguns elements arquitectònics poden ser a Occitània des del segle XIX: la dona del fabricant de guix era antiquària i possiblement les hi hauria venut. Altres es van fer servir per empedrar carrers del nucli antic i reformar cases de la vila. Procedents d'aquesta venda a bocins, el consistori ha identificat un capitell i una columna en l'escala del Palau Maricel de Sitges.

Amb un cost de 1,8 milions, el nou edifici ha estat finançat sobretot amb subvencions de l'1% cultural del Ministeri de Foment. Des de la seva restauració el 1987, la imponent església serveix per a concerts, fires i actes de gran format. Però nodisposava de cap espai de servei, lavabos inclosos. Ara, entre altres dependències, l'antic convent disposa de tres sales principals. L'antiga capella serà un espai expositiu dedicat a la figura de Sant Jordi, lligada a la vila pel costumari de Joan Amades. Una altra allotjarà la Casa del Seguici Popular, i l'antic refetó dels monjos serà escenari de jornades i congressos.