L'arxiu secret dels Borja, dipositat a Catalunya
Els documents inèdits del papes Calixt III i Alexandre VI s'investigaran a l'ANC arran de la desídia del govern valencià
Cap institució pública ha acceptat investigar els documents, ja digitalitzats
Dos paleògrafs s'encarregaran d'inventariar
i catalogar dos milions i mig de documents
La desídia i el desinterès de les institucions públiques han estat, una vegada més, els principals elements que s'han conjuminat perquè els valencians acabem perdent un tresor històric i cultural de valor incalculable. Els fons vaticans relatius a la històrica i mítica família dels papes Borja –procedents de l'Arxiu Secret Vaticà– van abandonar fa una setmana l'Institut Internacional d'Estudis Borgians (IIEB), amb seu a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, per ser traslladats de manera temporal a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Aquí, a partir del pròxim 1 de juliol, els paleògrafs Marina Toldrà i Ivan Parisi s'encarregaran d'inventariar els més de dos milions i mig de documents, que des del 2007 estan digitalitzats, i en espera d'una inversió pública que garantira un projecte d'investigació científica de llarg recorregut.
L'objectiu, però, no s'ha pogut aconseguir, perquè cap de les institucions a què s'ha adreçat l'IIEB –amb el suport de totes les universitats públiques valencianes, i fins i tot de la Universitat Catòlica– ha tingut una resposta positiva. Ni la Generalitat Valenciana, ni les diputacions de València, Castelló i Alacant, ni els ajuntaments de València, Xàtiva o Gandia, ni les extintes caixes valencianes (la CAM i Bancaixa) van considerar una prioritat difondre “un material de primera que donaria treball i futur a successives generacions d'investigadors”, va explicar el catedràtic d'història medieval de la Universitat de València Antoni Furió.
“Hem patit moltes decepcions i una manca de diàleg constant que ens han conduït a prendre aquesta decisió”, va indicar el secretari de l'IIEB, Eliseu Climent, que va xifrar en 20.000 euros anuals el treball que durà a terme a partir d'ara la institució dirigida per Josep Maria Sans Travé, a qui va agrair l'esforç i l'interès.
Antivalencians
Climent va confirmar que ja feia temps que rumiaven el trasllat, però que la decisió es va precipitar la setmana passada, quan l'alcalde de Gandia, el popular Arturo Torró, va ordenar desmuntar i traslladar l'escultura 25 d'abril. 1707. La figura de l'artista alcoià Antoni Miró rememora la derrota de les tropes austriacistes en la batalla d'Almansa.
Una ciutat, Gandia, a la qual l'IIEB va oferir la possibilitat d'implicar-se en l'estudi dels Borja, incloent-hi transformar el Palau Borja en un gran centre d'estudis que, fins i tot, podria allotjar els fons vaticans. Però Torró s'hi va negar i ahir Climent va tindre paraules molt dures per al batle gandià. “Un alcalde per qui no és prioritari el fons borgià en una ciutat borgiana que té el Palau dels Borja, però per qui en canvi és prioritari intentar desfer els símbols d'aquest país, ens ha impulsat a traslladar definitivament els arxius”, va insistir.
L'editor i activista cultural va lamentar que els ciutadans de Gandia i del País Valencià estiguen privats d'aquests fons i va manifestat el seu dolor per l'actitud dels governants i les institucions. “És possible que no sàpiguen que estan fent una política antivalenciana en aquest tema, en el món de la cultura, la comunicació, el territori i l'economia, i per això hem dit prou i marxem d'aquí”, va reblar.
Segellats
L'arribada dels documents a València, el 21 de novembre del 2007, va ser possible gràcies al conveni firmat per l'IIEB, l'Arxiu Secret del Vaticà i la Fundació Winterthur el 2002. L'acord suposava la compra d'una còpia de tota la documentació borgiana existent al Vaticà. Més de dos milions i mig de documents, la majoria inèdits, que corresponen als papats complets de Calixt III i Alexandre VI. El seu procés d'elaboració i digitalització, en uns 650 DVD, va durar gairebé cinc anys.
De la importància d'aquests fons, que han estat segellats tot aquest temps, en va parlar el catedràtic Furió durant l'anunci públic del trasllat: “Són documents que parlen de dos papes que van viure dos moments clau: Calixt III, la caiguda de Constantinoble, i Alexandre VI, el descobriment d'Amèrica. I no és casualitat que foren valencians, ja que València era la ciutat més populosa de la Península i el pulmó financer de la Corona d'Aragó. Amb ells tenim el Segle d'Or Valencià. I tot això està reflectit en els documents”, va explicar.
Furió, a més, va destacar la relació de l'Església amb totes les monarquies. “Pensem que són els fons de dues cancelleries senceres, documentació que abraça les relacions internacionals en un món que passa de l'edat mitjana a la modernitat”, va dir.
Fabra contraataca i en sol·licitarà una còpia al Vaticà
La resposta del govern valencià al trasllat del fons borgià a Catalunya no es va fer esperar. A través d'una nota de premsa, la consellera de Cultura va anunciar que se sol·licitarà a l'Arxiu Vaticà còpies dels documents secrets dels papes Borja, Calixt III i Alexandre VI, per tenir-los en dipòsit a l'Arxiu del Regne de València. María José Català va assenyalar que els originals són propietat del Vaticà i que facilita còpies digitalitzades a qualsevol persona o institució interessada, perquè són patrimoni històric de la humanitat. En aquest sentit, la consellera va subratllar que no poden ser “patrimonialitzats o instrumentalitzats, ni ser explotats amb ànim de lucre per cap entitat” i que els documents que
custodiava l'Institut d'Estudis Borgians eren còpies digitals perquè els originals es troben al Vaticà. El secretari de l'IIEB va assegurar al matí que no havia rebut cap telefonada de la consellera i que, en tot cas, “després de catorze anys, la situació no es podria arreglar amb una simple conversació”.
